És primavera, ara sí…
Un dels “àrbres de l’amor”, polèmics del seu cost, de la plaça de l’Ajuntament. Plenament florits.
La vida pot ser la dura i cruda realitat que és, fins i tot per a quí hem nascut al primer món; pero a mí, afortunadamente, no em deixa de fascinar.
Aquest díes he llegit una noticía dels disturbis a Tirso de Molina el 29 d’abril passat. Hi en parlava d’un amic a qui fà molt de temps que no veig i que pot ser ara re-trobe. Em fà molta il.lusió.
És primavera al meu cor.
*
