Primer de maig, maig de 2008.
Hui ha estat un dia especial.
Com es habitual em vaig despertar molt prompte, bo… em va despertar Rafa i ja no em vaig tornar a dormir. Això va ser al voltant de les 3 de la matinada. Sobre les 7, com sempre m’he alçat amb una sensació extranya. Mentre em preparava el desdejuny passejava pel voltant de la taula del menjador on hi havia un cataleg que ahir van deixar a la bústia. Era un catàleg de mobles, de mobles rústics, de banak importa. Tenia una foto bastant gran d’un nen i una nena abraçant-se. Preciosa sonrisa de la nena i el nen amb una expressió indescriptiblemente deliciosa.
Com sempre he mirat el Pais, hi havia allò de les bombes al pais basc i un acudit del Forges amb molt poca gràcia. He vist la convocatòria de mani i menjador vegano en Tirso de Molina, i he sentit que encara hi arribava. No m’abellia el viatge, anar…sí. I he decidit esperar…
Amb el café, he tornat a veure la foto… mentre al meu interior una veu em preguntava si sabia el que anava a fer. La resposta, airada. I l’he tornada a veure quan anava a l’ordinador i he pensat quina sonrisa més bonica. I m’he recordat d’aquesta foto de Rafa, que rapidament he convertit en versió posterizada.
I he mirat més fotos de Rafa, les que tinc ja escanejades, preparades per a fer-li un cd amb totes elles.
I aleshores… Angel, Alberto… molt fort , i finalment Vicent, Vicente, Vicent. Que ens regalaria unes aliances
de tres ars, ja saps… Plors, com sempre… i emocions. Emocions i adreça de casa que falta feia. L’ordre ha tornat, el caos comença a desapareixer de la meua vida. Gràcies!
I la teua veu i el teu amor…
Hui primer de maig. Mentres al carrer reclamaven lluitar contrar la precarietat laboral i l’explotació. He fet bé de no anar-hi, atascos i el carnet sense renovar…
Uns grits, uns petons, un petó especial…
Més tard, més gent. Rafa també diferent.
Maig de 2008.
Rafa, el meu fill. I el fill d’Angel Zúñiga, de Pamplona, que després va ”adoptar” com a seu Alberto, mi ex-marido, de Santurzi.
* Hui res més puc dir. El meu cor crida. Em sent feliç.
