Fractalmar

Hui he despertat i aviat he sentit ploure. També dels meus ulls eixia una mena de pluja, incontrolada. La desolació, pot ser.

I mentre prenc el café, i espere, estic pensant en com entrarà l’aigua al cole, pel badall que ha tornat a obrir-se al sostre. Clar no en té encara un pam d’ample i per tant, segons l’arquitecte que ha vingut a veure la cosa, no hem de preocupar-nos.

Però jo, sense preocupar-me massa, es cert, no puc deixar de pensar en com estarà el dilluns el cole. Quina irresponsabilitat!   I més val que no haurà un lleuger tremolor de terra, que si no… això tampoc li preocupa a ningú.

Jo vull terminar el curs, es cert, i per això no m’agarre una baixa ja. Però pot ser encara canvie d’opinió.

N’ estic molt quemada.

     Fotografia de Walter de Maria, tomada en su lihgtninfield . El vaig coneixer gràcies al meu fill, quan estudiava Història de l’Art de 1er.

Ah, l’art contemporani…! Al respecte vaig descobrir coses molt interessants… i aquests artfacts.net. De la Fira de Vic ja en parlaré un altre dia. Ah, també molt interessant un article sobre una actriu i el teatre romà de Mèrida i el seu renaixement cultural.

I espere … i replegue coses d’ací i d’allà i arregle armaris. Ja falta poc.

*