Diumenge de cabòries…
Ahir va ser un diumenge que va començar amb records de Robert, la Marta, San Roque, J. Carlos, La Línea, Vicente y Luis, Tomás, Jordi, el Negro, etc. En realitat, havia estat recordant Ezcaray i un lluç amb mahonesa a altes hores de la nit, l’Ariel. Uns records em van anar portant a altres. La Marta… el viatge a Donostia en la tardor de 1977, l’escapada a Logroño, el carrer del Laurel i el Merlin, el carajillo de negrita, les castanyes, Xavi i Quique…
I Sonja… s’enrecordarà Angel de Sonja. Crec que no… Sonja, a qui crec vaig veure a L’Escala, però no puc estar segura… com m’agradaria retrobar-la o saber d’ella…
Realment, m’ha donat per retrobar gent. M’agrada saber com estan, si els va bé…
I no vaig anar a sentir jazz a l’octubre… ni a cap lloc. Feina, feina i feina… Algún dia hauré ordenat els armaris i els papers de la prestatgeria.
Aquest matí tres correus del nodo 50 i un messatge particular. Molts embolics i moltes ganes de marejar la perdiu. Algú/na es pensa coses que no són. Que li hem de fer… I d’excursió a la fàbrica de Danone, on ens han explicat la historia de la primera fàbrica de iogourt d’Espanya, inicialment el laboratori cassolà de N’ Isaac Carasso, fundador després de la fàbrica Danone. El seu fill major es diu Daniel, li deien Dan, i per això pensaren en “Dan-one” com a nom comercial del seu producte. Que curiós!
*
