En un mundo perfecto…
Ahir al www.levante-emv.es llegia una notícia que em va deixar de pasta de moniato. Com que havia de comprar fruita, vaig decidir anar al mercat central i passar-me per la Bolseria i el Tossal, a veure…
Això era al carrer Bolseria. Només un grupet de joves mirava els balcons buscant pacartes i llegint el seu contingut. Comentari sentit al pasar junt a ells: “uhm, un poco monotemático, ¿no?”. Tampoc hi havia moltes pancartes, però bastants… i era a primera hora que segur després s’han afegit la resta de veins, o millor de la resta de locals comercials i d’oci que ocupen tota la zona.
Total… és per a fer un anunci. No deixa de tenir gràcia, pero és per a fer un anunci!
A mi em van agradar aquestes pancartes…especialment.
Un mon perfecte? Com seria per a mi? Uhmmmmm…
Mentre caminava cap el Carme he vist gent a la plaça del Ajuntament, també per la Mare de Deu, cadires al carrer i molta policia. Pensé que farien la processó que van suspendre el diumenge, i havia el mural de flors i em vaig menjar un gelat del carrer Navellos. Però ja no tenen castanyes gelades, tan bones com eres les de café.
Al passar per la plaça de Manises vaig veure l’autobús de València CF que estaven portant la copa a la Mare de Deu. Molts xiquets als balcons. Ara ho entenia, tot aquel rebombori. I això esperava també la gent que havia vist a la porta del Ajuntament, al València CF. Per cert, segons sembla i he sabut després per a pegar-els la bronca.
En fi, en un mon perfecte, jo crec que el fútbol no seria com és…
Afegit per la nit: Durante el día he pensado cosas que pondría yo si pienso en un mundo perfecto, o más perfecto que ahora…
En un mundo perfecto:
* La marihuana sería legal.
* No habría guerras.
* Ningún niño/a moriría de hambre.
* No habría víctimas de la violencia de género (ni de cualquier otra).
* Hi hauria música pels carrers.
Un altra cosa que he llegit, ara al pais del divendres, i que no vull deixar pasar és aquesta sobre un home de qui fa un temps em preguntava que hauria estat de ell. La segona vida de Cubillo, és l’article a que em referisc. Cubillo i el seu intent independentista de Canaries. Jo recorde haver sentit el seu discurs incendiari a les radios on le deixaven parlar… ràdio Andorra pillavem nosaltres en el pis d’estudiants si volíem estar al tant del que passava en aquet país.
En casa, després de tornar del Octubre on actuava “The sweet cut”, he vist que tenía un correu de Diego, que sembla estar en Ceuta i ens envia la web de la entrevista que le han hecho en radio Ceuta com organitzador de la V mostra d’ Arte Postal. La deixe ací:
