50 anys.
Supose que és una barrera psicológico-cultural, però aquesta frontera pot ser marca més que la dels 40.
En el meu cas, tanca un període de canvis personals i em deixa un desig, gaudir de la vida mentre puga i “repensar” una miqueta el que faig amb la meua els anys que queden, que esperen siguen molts.
Crits en silenci.
I no vull seguir
la caminada sola
sol i lluna vull.
I una cançó per avui:
| LA IDEA PODRIA ENAMORAR-TE |
Si no t’importa, vine, que és important la vida.
Hi ha mil paratges on cal que vages
a proclamar el dia
(valdria la pena decantar-se)
a favor de les dones i dels seus fills els homes
als qui el canalla i el mercenari
els crema el pa diari
(t’estic convidant, supose, a aprendre artesania).
Per construir una ala, amb plomes de pervindre
deuries vindre, confeccionar-la.
Resulta imprescindible.
Sigues capaç del somni.
És urgent.
Pensa què podrem ser.
Una manera afortunada
de dur la terra cap a l’albada
d’un temps que espera que algú l’habite.
Un temps de pluja, irreversible.
Un bon exemple on les estrelles veuran l’espai on viure.
Escolta, he pensat que la idea podria enamorar-te.
Lluis Llach.
I una altra cançó:
http://es.youtube.com/watch?v=ZLlbshbZWcc
*
