Divendres de “calma”.
Per fí divendres. El mural del pati del cole està quedant bastant bé.
Feina urgent per acabar en totes parts.
Calma, al meu interior un xut de “calma” mallorquina. De veritat, la calma ha vingut a mí i ha sigut acollida amb una rara sensació com de núvol. Ha durat poc, i a última hora del matí ja andava deixant-me les claus dins del cole. Més val que he trobat les netejadores després… i les he recuperades.
Calma, divendres. Molts llocs on anar. Pot ser massa llocs on voldria anar… i poques ganes de fer-ho.
Descanse. Prepare les fotos del curs per a gravar un Cd.
Llig coses com aquestes:
Gustavo Catalán al diario de Mallorca, que em fa pensar i sentir-me en sintonia. I m’emociona.
