FRACTALMAR

El inicio de curso en la Comunitat Valenciana sólo podía tener esta respuesta a mitad de octubre. Profesores/as expedientados, amenazas, inspectores que objetan a un trabajo propio de la gestapo (vigilar dentro del aula cómo se imparte una materia, no es normal), el circo de traducir al inglés lo que se explica en castellano o valenciano, exigir al alumnado de la ESO niveles de inglés que no tienen ni al final del Bachillerato, caos en los institutos por falta de personal para cubrir vacantes y bajas… Y en Primaria pues parecido, alumnado en barracones o centros obsoletos, falta de personal de Pedagogía Terapeutica, de recursos didácticos…

Ayer han empezado los encierros de famílias, profesorado y alumado en varios instituto del distrito marítimos con gran éxito de participación. Hoy concentración ante las puertas de la Generalitat  para exigir “Dignidad para la escuela pública” y la dimisión del conseller de Educación, el ocurrente Font de Mora. Y hay convocadas muchas más movilizaciones.

Por aquí estamos muy hartos/as. Y las famílias empiezan a darse cuenta de como estan las cosas.

PER LA DIGNITAT DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC, FONT DE MORA DIMISSIÓ!

AMB L’EDUCACIÓ NO ES JUGA, PROU D’AMENACES, PROU DE REPRESSIÓ!

Les prediccions meterorològiques no són gens bones, però demà és festiu per ací i tenim pont.

Així doncs, un curt viatge per visitar l’illa que em queda per veure, saludar gent coneguda i descansar. I si està nuvolat o plou, m’és igual… 

*

Últim llibre que he llegit. M’ha agradat molt i m’ha fet remirar mapes antics per situar-ne un relat que relaciona la historia d’un nord-americà “predestinat” a la búsqueda del manuscrit de Samarcanda, que conté les famoses Ruha’hhiyat del poeta persa Omar Jayyám i que, després de moltes aventures termirarà enfonsat amb el Titànic, amb la història d’aquest manuscrit, de la del seu autor que va ser destacat poeta, filòsof, astrònom i geometra persa del segle XI i de la d’aquells llunyans territoris. El fascinant, tumultuós i, en general, poc conegut món oriental ambienta tota la novela que he llegit amb avidesa i delectació.

El seu autor, Amin Maalouf (Líbano, 1949) va estudiar astronomia, política i sociologia; va treballar al diari An Nahar de Beirut com a responsable de la secció de internacional. En 1975, quan va estallar la guerra civil al Líban, es vas exiliar en França on va treballar com a periodista i on encara resideix, ara ja plenament dedicat a la literatura. Va escriure Samarcanda en 1988 i el van premiar amb el premi des Maisons de la Presse. També ha escrit: Le premier siècle après Béatrice (1992), Le Rocher de Tanios (1993), Les Echelles du Levant (1996), Le Périple de Baldassare (2000), Léon l’Africain (1986), Les Croisades vues par les Arabes (1983), L’amour de loin (2000)…

* M’agrada deixar al blog allò que d’alguna manera m’interessa. Per això la tornada. I espere ser estricta amb mí mateixa i limitar-ne els posts.