Samarcanda
Últim llibre que he llegit. M’ha agradat molt i m’ha fet remirar mapes antics per situar-ne un relat que relaciona la historia d’un nord-americà “predestinat” a la búsqueda del manuscrit de Samarcanda, que conté les famoses Ruha’hhiyat del poeta persa Omar Jayyám i que, després de moltes aventures termirarà enfonsat amb el Titànic, amb la història d’aquest manuscrit, de la del seu autor que va ser destacat poeta, filòsof, astrònom i geometra persa del segle XI i de la d’aquells llunyans territoris. El fascinant, tumultuós i, en general, poc conegut món oriental ambienta tota la novela que he llegit amb avidesa i delectació.
El seu autor, Amin Maalouf (Líbano, 1949) va estudiar astronomia, política i sociologia; va treballar al diari An Nahar de Beirut com a responsable de la secció de internacional. En 1975, quan va estallar la guerra civil al Líban, es vas exiliar en França on va treballar com a periodista i on encara resideix, ara ja plenament dedicat a la literatura. Va escriure Samarcanda en 1988 i el van premiar amb el premi des Maisons de la Presse. També ha escrit: Le premier siècle après Béatrice (1992), Le Rocher de Tanios (1993), Les Echelles du Levant (1996), Le Périple de Baldassare (2000), Léon l’Africain (1986), Les Croisades vues par les Arabes (1983), L’amour de loin (2000)…
* M’agrada deixar al blog allò que d’alguna manera m’interessa. Per això la tornada. I espere ser estricta amb mí mateixa i limitar-ne els posts.
