FRACTALMAR

Enguany al cole s’ha celebrat Carnestoltes. A València, si celebrem Carnestoltes ja no es fà la falla escolar perquè es necessita més temps del que queda fins les vacances de falles. A més enguany aquestes vacances comencen el divendres 13, quan al carrer encara no han posat les falles, si es fà la falla és una altra setmana alterada i aquest alumnat ja està massa alterat sempre, per qualsevol cosa.

Siga com siga, ha sigut la primera vegada en molts anys, ja que normalment es prefereix celebrar les falles. Ho passem bé fent les disfresses però fer disfresses sense apenes materials té moltes limitacions… Finalment, hem montat una desfilada pel pati, d’allò més divertida.

Primer cicle, amb Conxa.

Indis de 4rt B, el meu grup.

*

L’IVAC (Filmoteca Valenciana) estava de reformes. Han canviat el nom de la sala Juan Piqueras pel de Berlanga, així de pas que reformen…

Encara no he anat des de la reapertura. Hi torna a haver un parell de cicles interessants aquesta quinzena. Eric Röhmer sí, “Les nits de lluna plena” i “El raig verd” també. Fantàstic. I David Lean… I “Tres tristes tigres” de  R.Ruiz ( Xile, 1968 ).

La programació, ací.

Vaig a posar-me les piles; n’hi ha moltes que vull veure. Per aquest cap de setmana, dues, ben llargues, “Les nits de la lluna plena” del Rohmer i “Passatge a l’India” del Lean.

Encara què el Rialto, l’edifici on és la sala Piqueras-Berlanga, em queda molt més a prop de casa que l’IVAM, on han estat fent les projeccions durant el molt de temps que han durat les obres de reforma, eixir per la nit continua costant-me. Em resulta fastigós després d’una dura jornada de treball o estic massa bé a casa fent coses, o els transtorns de la son primer i el tractament anti-estrés després amb les seues restriccions m’han fet habituar-me a no eixir massa de nit. Els fets són que he guanyat pes però he perdut les ganes d’eixir de nit.

Algunes d’aquestes pel.lícules em poden animar a fer-ho, especialment perquè a la Filmoteca si no vas el dia que toca no veus la pel.li que vols.

Tot el temps que han durat les obres, al menys dues temporades senceres, només he anat quatre o cinc vegades  a l’IVAM. Fins i tot els cicles al voltant del maig del 68 es van fer a altres llocs com ara l’Institut Francais.

Ahir, a les Torres de Serranos, Ecologistes en Acció La Serranía va presentar, com a cinema d’estiu i davant d’un centenar de persones, el documental “Serranía viva en vivo, 20 años sin pararrayos, 20 años de dignidad” per a conmemorar les dues décades de lucha d’aquesta comarca de l’interior, de 18 municipis, contra diferents models de verteder, entre altres actuacions perjudicials per a l’entorn. Després de la crida a la reflexió, afirmaren que aquesta “batalla” els diverteix i que seguiran amb ella.

 + Al cole preparem Carnestoltes. Farem disfresses de paper i màscares. Però tinc ganes que arriben les super vacances de falles i marxar uns dies dels excesos falleros del meu carrer. Encara queden forces, però ja en tinc ganes de  tornar-hi, a l’Illa.

*

Aquesta setmana he rebut carta del meu amic Lothar amb dues fotos, fotocòpies de fotos per a ser exactes, del seu viatge de gener a Londres.

Hi havia de fer una conferència en representació de  “l’Asociació d’amics de l’Illa de l’Hospital” de Menorca en l’embaixada espanyola a Londres.

En la foto apareix junt al embaixador Carles Casajuana, recentment premiat amb el premi de les Lletres Catalanes Ramon LLull per la seua obra “L’últim home que parlava català”. Em comenta Lothar que li sembla una bona barreja això d’escriptor i diplomàtic. Crec que li ha agradat conèixer-ho.

Em va contar Lothat per telèfon a la seua tornada a Menorca que ho havia passat malament durant el discurs perquè se sent insegur parlant una llengua que no domina del tot.

També m’envia, fotocopiat en A-3, el seu últim article. Jo ja el dic que ho llig a l’edició electrònica del diari, però ell és així. Fins octubre era feliç amb el seu vell Mac i sense internet. El seu fill l’ha canviat l’ordinador i l’ha donat d’alta una línia ADSL, pero ell segueix emprant el correu de sempre i les fotocòpies.

A l’article parla del llibre facsimil que van presentar i en el qual ha participat. El llibre de George Cleghorn titulado “Observations on the epidemical deseases on Minorca, from the year 1744 to 1749”  va ser  publicat  per primera vegada en Londres l’any 1751.

Menorca va ser inglesa per un curt periòde de temps. Les tropes del rei George III eren al port de Maó i hi van construir un hospital a l’illa del rei, a l’entrada del port. Lothar es va sentir molt interessat perls llibres escrits en aleman pel metge i pel capellà del regiment de hannoverianos al servei dels anglesos que hi van arribar. Ha aconsegit fer el facscimil bilingüe català aleman del de C.F.H. Lindemann i ara veu editat aquest llibre.

*