Lothar i Casajuana.
Aquesta setmana he rebut carta del meu amic Lothar amb dues fotos, fotocòpies de fotos per a ser exactes, del seu viatge de gener a Londres.
Hi havia de fer una conferència en representació de “l’Asociació d’amics de l’Illa de l’Hospital” de Menorca en l’embaixada espanyola a Londres.
En la foto apareix junt al embaixador Carles Casajuana, recentment premiat amb el premi de les Lletres Catalanes Ramon LLull per la seua obra “L’últim home que parlava català”. Em comenta Lothar que li sembla una bona barreja això d’escriptor i diplomàtic. Crec que li ha agradat conèixer-ho.
Em va contar Lothat per telèfon a la seua tornada a Menorca que ho havia passat malament durant el discurs perquè se sent insegur parlant una llengua que no domina del tot.
També m’envia, fotocopiat en A-3, el seu últim article. Jo ja el dic que ho llig a l’edició electrònica del diari, però ell és així. Fins octubre era feliç amb el seu vell Mac i sense internet. El seu fill l’ha canviat l’ordinador i l’ha donat d’alta una línia ADSL, pero ell segueix emprant el correu de sempre i les fotocòpies.
A l’article parla del llibre facsimil que van presentar i en el qual ha participat. El llibre de George Cleghorn titulado “Observations on the epidemical deseases on Minorca, from the year 1744 to 1749” va ser publicat per primera vegada en Londres l’any 1751.
Menorca va ser inglesa per un curt periòde de temps. Les tropes del rei George III eren al port de Maó i hi van construir un hospital a l’illa del rei, a l’entrada del port. Lothar es va sentir molt interessat perls llibres escrits en aleman pel metge i pel capellà del regiment de hannoverianos al servei dels anglesos que hi van arribar. Ha aconsegit fer el facscimil bilingüe català aleman del de C.F.H. Lindemann i ara veu editat aquest llibre.
*
