FRACTALMAR

No es tan extraño, suele pasar. Otra cosa es que nos apetezca ya el sol, especialmente después de un invierno duro y desapacible como éste.

Llueve por aquí, en Murcia, Almería y Castilla la Mancha. Frente a tanto disparate de los últimos tiempos, llueve donde hace falta que llueva. Bienvenida sea la lluvia, sin inundaciones ni pedrisco… Ha evitado el primer riego, hay agua de reserva.

Nieva en las montañas, también en las de Castellón. Vuelven las estampas invernales que gusta ver aunque ocasione problemas de tráfico y alguna que otra molestia a los habitantes de la zona, en el fondo saben que es bueno para el campo y por tanto para ellos.

Encontré una foto que me gustó especialmente. Simple pero con encanto. Piedra y romero en flor abrazados por la nieve.

FITA I ROMANÍ
L’encant de la Serra també d’hivern
Autor:Ramon Enseñat

Está en una web que puede verse en Diario de Mallorca digital (no me importa hacerles publicidad gratuita, ofrecen cosas como ésta…). Pueden verse fotos espectaculares.

 
Que me encanta Mallorca no es ningún secreto. Que quiero conservarla así de preciosa y espectacular para disfrute de quienes admiramos su belleza tampoco.

* Mi terapia particular.

No soporto las jerarquías de esta iglesia vergonzante e hipócrita. Sus manipulaciones, sus intrigas, sus intromisiones en el gobierno de un país constitucionalmente aconfesional, su no-aceptación de una realidad social que les desborda…

Al infierno ellos.

*

Menos es nada, es cierto, pero apagar las luces una hora y volver a la “normalidad” del consumo desmesurado tampoco soluciona mucho la cosa. En fin, al menos sirva para concienciar a las masas.

Claro que poco después nos animaran a comprar y consumir con alegría… quien pueda. O quien quiera,  que no es obligatorio, como no lo es abortar aunque pueda hacerse en ciertos casos, ni ser homosexual aunque quien lo sea tenga derecho a casarse como cualquier heterosexual. Es tan fácil sacar las cosas de quicio… mucho más que gobernar sin caer en la tentación de prevaricar y corromperse. Y llevarse la pasta gansa, claro.

Es curioso escuchar algunas de las opiniones que se incluyen en la web que promueve esta  “Hora del planeta”, también interesante  la web original  http://www.earthhourus.org/es/ .

En la Comunitat Valenciana, además del trasiego de trajes del fondo de armario de nuestros “gobernantes”, el varapalo merecidísimo (tercera condena del Parlamento Europeo, tras el demoledor informe Auken sobre las irregularidades urbanísticas en este territorio) deja en evidencia a los partidos mayoritarios, a los que esperan alternarse en el poder y “gobernarnos”. Y dejar sin fondos a una región que según nos venden en su televisión Canal9 es la maravilla de las maravillas porque la “gobiernan” ellos sin pensar en la alternancia ni el co-gobierno, por cierto, que ésto no es Euskadi.

Del fracaso escolar, el conseller responsable Font de Mora vuelve a culpar a Zapatero, como si no hubiese traspaso de competencias en Educación y fuese su responsabilidad. Quienes trabajamos en el sector llevamos años constatando que todos los actos, fiestas, fastos y demás negocios de quienes nos “gobiernan” han sido a costa del deterioro de los servicios públicos, de la falta de recursos y de sus ocurrencias. El déficit público de la Comunitat Valenciana es aún mayor que el fracaso escolar y de eso también culpan a otros.

Bueno, hoy en mi barrio esperamos celebrar la jornada de reivindicación vecinal que no pudimos celebrar el 28 de febrero por el mal tiempo.

Y mañana… más.

* Indignació

Amb nombrós públic, vam poder sentir coses interessants encara que no resulten populistes.

Coses que jo ja fa temps que tinc clares. Vaig prendre notes, perquè la proposta d’aquest home amplia el concepte de “la regla de les tres R per a protegir el medi ambient: (reduir, reutilitzar i reciclar)” que ja venen als llibres de text de Primària, fins al de:

Resistència:  1.- Revaluar, 2.- Reconceptualizar, 3.- Reestructurar, 4.- Relocalizar, 5.- Redistribuir, 6.- Reduir, 7.- Reutilitzar, 8.- Reciclar.

I en la meua opinió és una bona base teòrica per a resisitir aquesta globalizatció econòmica que només beneficia als més poderosos, sota el paraigües del capitalisme-consumisme salvatge que sembla ser la ideologia imperant, que necessitaria molts planetes com la Terra per a sostindre’s.
Però, la Natura no negocia i el planeta està malalt. I el sistema s’autofagocita i la crisi els deixa en evidència.

Fins on pot creixer una economia? Fins on poden arribar els beneficis bancaris i bursàtils sense que aparega la crisi? No pensaven que la deslocalizació del teixit industrial a on els convé perquè treballen més barat desestructuraria el “primer mon”? Pensem dedicar-nos tots a l’art mentre ens fan la feina altres? Necessitem totes les coses que ens volen vendre? Treballarem 65 hores a la setmana, en què, per a què?

No és més pobre qui menys té, sinò qui més necessita.

He trobat a Youtube videos al voltant del tema i d’aquest home.

*

 Tornada a casa amb Air Berlin. Tot un descobriment, la racionalitat alemanya en el disseny de l’interior de l’avió que resulta ample i comode, uns “azafatos” molt atents i un video explicatiu que evita la repetició del tema de les normes de seguretat en cas d’emergència per part del personal.

En arribar, les falles cremades i la ciutat descansant de tanta desmesura fallera d’aquests díes.

Tornarem poc a poc a la nostra quotidianitat,  jo amb forces renovades. Ja en primavera… al Corte Inglés ja fa setmanes que la preparen…

*

Dijous vaig quedar-me a Palma.

Recorregut pels molins fariners, els edificis modernistes del carrer Caro , mercat de Santa Catalina, el cocarroi habitual, carrer Sant Magí i la visita a Es Jonquet on sembla que el veïnat ha aconseguir parar les edificacions incontrolades. Enhorabona a l’associació de veïns i a tohom que intenti mantintre aquest racó…

Després, el secader de xarxes del port, on s’olora la brea i caminant fins més enllà del Portixol, per a fer-me una cerveseta al sol en el bar de la societat de colombicultores del Molinar, realment típic bar de pescadors…

I dinar al restaurant del Club Nautic del Portixol, el de sempre, no el nou del iots dels mil.lionaris i on encara es poden menjar sardines a preu raonable.

*

Amb escala a Esporlés per esperar el bus que puja fins Estellencs, hi vaig arribar amb temps d’anar caminant cap a la pintoresca cala del poble.

Cala Estellencs, amb el bar de Sa Punteta, construcció totalment integrada en el entorn. Meravellós.

No puc evitar que aquest paissatge em toque, m’emocione i deixe bocabadada. Hi ha una connexió íntima amb els meus components orgànics, com si hi compartirem minerals… I me l’estime, aquesta Serra, els seus poblets i racons, me l’estime com és, com han pogut conservar-la els seus habitants, els que hi passen els durs hiverns. Fins i tot no vull que siga massa coneguda i visitada per por que puga perdre el seu encant, però tanmateix no puc deixar de pujar les fotos i donar a coneixer aquesta meravella.
Serra de Tramuntana, patrimoni de la Humanitat amb protecció especial, per favor!

En tornar, volia intentar visitar Planícia, però ara no és possible i ja tinc excusa per a una altra visita. Això i les rutes de senderisme per l’antic Cami del correu entre Esporlés i Banyalbufar, que requereixen més temps i millor oratge que el què ara tinc.

I tornada a Palma, a descansar. Aquesta vegada l’hotel és tan tranquil que em desperten els cants dels pardalets. Estic totalment recuperada de l’esgotament que duia.

Hui vull tornar per Es Jonquet, a veure com porten el tema els veïns que pretenen conservar el típic caràcter de barri pescador i mariner que olora a brea.

*

Ahir, he pogut anar a les coves de Campanet. Impressionants. I el poble de Campanet també. Caminada de 2,5 km i el mateix per a tornar, però val valdre la pena gaudir del paisatge de la Mallorca que em té enganxada.

Ses Fonts Ufanes no es podien visitar, no tenen aigua ara.

I en tornar, unes compres a Palma i la visita a l’exposició que a la Caixa-Forum hi ha amb obres de Alphonse Mucha, eslau que va fer els cartells modernistes més espectaculars. Exposició  molt completa i interessant que vaig poder gaudir.

Hui  per fí, a la Serra de Tramuntana. No puc pujar fotos ara mateix.

*

Després d’un cap de setmana mogudet i amb els darrers preparatius pel viatge i d’una nit a penes sense dormir per les traques d’anit i perquè havia de matinar per a agafar l’avió, i de quasi perdre la targeta d’embarcament que m’ha caigut al terra sense adonar-me i que m’ha donat temps a buscar i trobar, ja hi torne a estar en Mallorca.

Aquesta vegada l’hotel està en zona tranquila i espere que no hi haja sorolls de nit, ni balls a l’hotel i puga descansar.  De moment, ja he prés el sol una miqueta a la terrassa de l’habitació.

Hui, el cos em demana descans. He visitat la zona fent una passejada… i he tornat a intentar conectar el portatil a la red wiffi del hotel. Ara si he pogut fer-ho. No vull estar tot el temps  enganxada al teclat, no ho faré… però si  tinc que concloure algunes coses pendents i està bé que funcione internet, fins i tot a la habitació.

Vull visitar Estellencs i Planícia, si és possible. Em sembla meravellós que el govern actual de les illes haja, per fí, fet possible la compra d’aquesta finca i espere que tinga un adequat ús públic. Enhorabona per a Banyalbufar, municipi en el qual el troba i la gent que ha lluitat per aconseguir-ho.

*

Ayer era 8 de marzo, día de la mujer trabajadora. La convocatoria era a las 12 h. y yo  tenía que ir a Buñol. Por tanto no pude estar, pero había muchísima gente y ambiente muy festivo.

Más fotos  aquí.

De la visita a Buñol, el contacto con la tierra donde crecí  y unas cuantas fotos de la primavera que llega, inexorable.
A mí, es la vuelta de la primavera lo que me señala el inicio de un nuevo periodo vital. Me gusta.

*