FRACTALMAR

El segon cicle del cole hem anat d’excursió al Parc Natural de la Devesa del Saler. A l’Albufera no hem anat en aquesta ocasió.

Era tota una activitat didàctica que permet observar els diferents ecosistememes, les mallades, les dunes mòbils, les dunes fixes i la Gola de El Pujol, així com la llacuna artificial que no ha sigut el port esportiu que havia previst a l’urbanització que la lluita ciutadana de fa 30 anys va aturar.

Teniem una bruíxola, pots-lupa… Fins i tot he preparat un quadern de camp per aquest dia, on poden anotar el que observem.

Hem arribat al aparcament de la platja de la garrofera junt el hotel Sidi saler. Després hem anat fins el camí de l’itinerari que travessa la Mallada llarga fins el pont de la Gola del Pujol i a la zona de picnic, molt deteriorada per cert, hem esmorçat.
En acabar, cap a les dunes mòbils i la platja, amb un sol que donava gust… i a jugar una estoneta i dinar.                                                                                                 

Més tard hem explorat les dunes fixes per l’itinerari històric de la Gola de El  Pujol i hem tornat per les mallades cap a l’autobús. Pel camí hem vist la zona que es va cremar fa dos estius. Els ha afectat molt veure allò tot negre i els arbres cremats…
Més val que es va cremar una zona xicoteta junt la mallada llarga i l’urbanització i no va afectar l’altre costat de la Gola.

Tot plegat, un dia fantàstic, que ens ha deixat molt cansats i cansades però feliços i satisfets.

*

Confines al IVAM.  La notícia al Levante-emv.

*

“Do ut des”: llatí (loc. fam. i fig.)  Expressió que indica que el mòbil d’una acció és l’esperança de rebre’n alguna cosa a canvi.

 Imatge que he rebut en un e-mail, d’autoria desconeguda. 

Des de fa setmanes em costa escriure. Contemple l’espectacle que aquests díes té lloc a la Comunitat Valenciana. Perplexitat i vergonya davant la versió que de tot l’affaire Gürtel fan des del Govern valencià. I el seu canal9.
El nostre molt honorable imputat confia en què tot acabe bé si “Déu vol”, diu. I tracta de convencer-nos de que se’ns imputa i ofén a tots i totes. No vol saber quanta gent li reclama que dimiteixa, fins i tot per no perjudicar el seu partit. I al “curita” com li deia per darrerre el seu amiguet de l’anima, li monten actes oficials on lluir el “moreno” i sentir-se segur.
Però, a vegades, al meu interior creix un crit silenciós que guarde junt als altres en una capseta de vellut blau.

Al treball han sigut díes d’excursions i això ha fet que estiga més esgotada del que és habitual. El modernisme de l’estació del Nord i la Biblioteca del carrer Hospital un dia, els jardins dels Vivers un altre. I al centre, elaboració i degustació de fartons, convidats per fartons Polo.

He celebrat el meu aniversari amb Estela i el meu fill, en mig d’una situació familiar que canvia d’un dia a l’altre. En sentit positiu, cal dir.

* Reconec que tot plegat em provoca el desig d’evadir-me a espais diafans. I fer només allò imprescindible. Aniría a Madrid a veure l’antològica de Sorolla, però Madrid no m’atrau gens des de fa molt de temps.

.

…Camps no vol sentir parlar d’anar-se’n.

Ahir es van celebrar les Trobades de les escoles en Valencià de València i l’Horta Nord, enguany a Benimàmet. Més de 60 escoles i uns vint mil participants.

La notícia al Levante-emv.

* Hasta siempre, Mario!     Te reencontramos en tus versos…

L’educació plurilingüe que defensa Font de Mora i el PP, i que fins i tot diuen estar experimentant en un centre de cada província, consisteix en deixar fora del sistema educatiu la llengua valenciana, el català de València.

Això, i allò de TV3… i el malestar de molta gent per les declaracions de Rus i tantes altres coses va poder sentir ahir a la manifestació del 25 d’abril, enguany convocada el 9 de maig.

Foto de  M.A. Montesinos.  Més fotos  de  la galeria del Levante-emv.

La notícia al Levante-emv.

*.

Pel 1er de maig, les manifestacions dels principals sindicats, enguany amb nombrosa assistència i necessàries reivindicacions davant de la situació d’atur creixent.
Però, a més era primer divendres de mes i com tots els primers divendres de mes, Massa Crítica, un col.lectiu sorgit quasi espontàniament, es manifesta pel centre de la ciutat reclamant més carril bici i mostrant com la bicicleta no contamina ni consumeix combustible a més de ser un transport còmode i ràpid per la ciutat.

Ahir, el temps va millorar per la vesprada i amb la ciutat buida i els comerços tancats va ser un passeig molt agradable. Recorde el fred que passaven en hivern.

Com sempre, en totes les manis… la barqueta. És una bici amb disfressa de barqueta que, amb una excèntrica i una biela té un moviment de puja i baixa quan circula. Era d’un home major que vivía al Cabanyal i sempre estava en qualsevol manifestació. Segurament ha mort i des de fa un temps, la barca té un nou mariner però continúa sense predre’s ni una. Recorde la casa del vell propietari, una planta baixa prop del mercat del Cabanyal amb la porta gran de fusta pintada de color blau mar, i la entrada de la mateixa, sempre oberta de par en par amb una gran gàbia amb pardalets que hi possava per oferir els seus cants a qui passava pel carrer. Tot un personatge aquell home. Segurament un vell mariner.

Ahir, la seua barca ha tornat a encallar en la plaça en acabar la mani.

.
*

Siguen apareciendo conversaciones de implicados en el caso Gürtel. Ayer la Cadena Ser  ofrecía la transcipción de dos de ellas entre Alvarito y Correa.

Entre risas se les oye pitorrearse de Camps y comentar jocosos la situación de pitorreo que padece la Comunitat Valenciana por parte del actual gobierno: nombramientos por la cara, negocios a la vista, etc. También ayer, el susodicho Correa  tuvo un ataque de ansiedad al ir a ser interrogado. Finalmente, sigue en prisión. Y Camps (en plan diva y recuperado de la vergüenza de la semana anterior) asegurando que “tiene unas ganas locas, locas de hablar”. Pués que hable, que se explique en las Cortes Valencianas, cosa que suele hacer poco. O que dimita y convoque elecciones anticipadas, que aquí padecemos la verguenza de aguantar este pitorreo que sangra las arcas de la Comunitat en beneficio de semejantes patanes desde hace demasiado tiempo.

Un recordatorio, aquellas conversaciones corresponden en el tiempo al accidente del Metro que costó la vida a 43 ciudadanos/as sin que nadie se haya hecho responsable. Si  el “affaire” del Yak-43 es lamentable, este asunto del Metro añade que ha quedado impune,  ya que la justicia valenciana (en la que tanto confía Camps) dió carpetazo al asunto.

Y en el ámbito internacional, leo esta mañana en el País unas declaraciones de Jeff Halper, el director del Comité israelí contra la Demolición de Casas (ICAHD), que servirían de prueba para demostrar la actitud genocida de Israel con la población palestina. Bajo el título: “Palestina es un laboratorio de pruebas militares de Israel” se detalla lo que muchos sabemos y contra lo que nuestra conciencia se rebela.

“tras una fachada de inocuos mecanismos administrativos, Israel ha erigido un régimen represivo para negar permanentemente a los palestinos la autodeterminación, la ciudadanía y los derechos humanos y civiles fundamentales”. La construcción de cerca de 250 asentamientos judíos, la demolición de unas 24.00 casas palestinas, el bloqueo económico y la construcción de un muro “tan alto como el de Berlín y cinco veces más largo” ha confinado a la población palestina en 70 enclaves sin conexión entre sí. “¿Cómo será posible un país soberano en estas circunstancias?”, se pregunta Halper.”tras una fachada de inocuos mecanismos administrativos, Israel ha erigido un régimen represivo para negar permanentemente a los palestinos la autodeterminación, la ciudadanía y los derechos humanos y civiles fundamentales”. La construcción de cerca de 250 asentamientos judíos, la demolición de unas 24.000 casas palestinas, el bloqueo económico y la construcción de un muro “tan alto como el de Berlín y cinco veces más largo” ha confinado a la población palestina en 70 enclaves sin conexión entre sí. “¿Cómo será posible un país soberano en estas circunstancias?”, se pregunta Halper.

La estrategia israelí no responde únicamente a la protección de “la tierra sagrada frente a los enemigos árabes”: Israel se ha convertido en el país “pionero en desarrollar un modelo exportable para almacenar y contener los excedentes humanos”. Y la comunidad internacional observa atenta y aprende porque hay “muchos más excedentes humanos” en el mundo. “Los palestinos han sido definidos como un población que no necesita un Estado y que puede ser controlada para siempre”, explica el director de ICAHD.

* Tan vergonzante como la pretendida lista de bellezas a las eleciones europeas ideada por Berlusconi, que finalmente ha paralizado su mujer.

Tan vergonzante como la atención mediática a los culitos de La Bruni y Letizia. ¿Se creerá muy listo el presidente francés por tener como mujer a Carla Bruni, a quién parece exhibir en cada visita de Estado?

Tan vergonzante como la situación de desamparo de quienes no tienen acceso al desempleo ni a subsidios porque no encuentran su primer trabajo o están con contratos basura.

Tan vergonzante como la subida en bolsa de algunos laboratorios farmaceúticos ante la situación de alarma por el virus H1N1.