FRACTALMAR

 
I lluna creixent.

*

.

Agitada d’ànim després de parlar amb el Sr. Seoane, tan atent com esperava encara que no el coneixía personalment. Agitada com les branques dels abres que veia mentres anava cap a la platja. Ha sigut hora i mitja molt intensa. Memorable.

Volia anar a cala Mesquida però no hi ha bus. Decidisc anar a cala Na Macaret i em passe de parada i baixe en S’Arenal. Millor per a dinar, que ja era hora… i a la platja, encara que aquesta no era deserta, estava bé.

Molt poques meduses, però hi havia…

I per a saber quina hora és… ràpid, el rellotge… li lleves una hora (en horari d’estiu) i llest. Les quatre…  Clar, hi ha que tenir clar per on queda el nord. I jo ho tinc.

* 
.

El vol a les 6:15. Hem vist eixir el sol des del avió. La tripulació, especialment. I ja sóc a Maó. Mentre esperavem per aterrar, sobre l’entrada del port de Maó, a l’est, he vist molts dofins. A primera hora, amb la mar tranquil.la, semblaven voler veure el sol del nou dia. Se m’ha acudit un conte, però no tenia temps ni paper per a escriure. Després ho faré.
El mural de l’estació de bus, que sembla canviar de tems en temps. És ben bonic.

Maó viu volcat al seu port natural, el segon més gran d’Europa. Hui estava ací…

amb el Monte Toro al fons.

Café al Tibaris i dinar a l’Elefant, al port. Molt bé, amb música i barat.
Demà espere veure a Lothar a l’hora del desdejuni i donar-li la sorpresa. No li he dit que hi sóc. Pot ser vullga venir a mi entrevista amb el Sr. Seoane. Tema: “Menorquins en la Florida”. Ell em va indicar que aquest home tenia dades referents al tema pel qual li preguntava el juliol passat.
I a la meua cala deserta.

De moment ja m’he fet una volta pel port en un d’aquest vaixells que van fins l’entrada del port, de més de 5 km. de llargaria. Fotos des del mar de tot el trajecte.

Dormiré una estoneta. Fa calor i millor no caminar ara pels carrers.

*.

* Uns díes d’esplai, sol, cultura i assumptes propis.
.

Ahir havia d’anar-hi i tenia por per si l’haguera afectat l’incendi.

El foc va arribar fins els peus de la Penya Foradà des dels poblets de la part de d’alt i afectant fins i tot la vall de darrere aquestes muntanyes.
El desnivell de la muntanya va salvar aquesta vall, la del riu Gallinera, límit natural entre València i Alacant per la part costanera i plena de valls menudets. La Vall dels huit Pobles.

Per ací, tot normalitat i festes d’estiu.

I de camí cap a casa, aquest paisatge amb el Montgó, plé de casetes, a la dreta.

.
* Prepare l’equipatge. Demà viatge a Menorca.

Nova sentència contra Consellería i la seua “Educació per a la Ciudadania en anglés”.

La sentència al complet, ací.

I una altra cosa. Un article del País sobre el Montgó, la muntanya solitària junt a Dènia, amb dades realment interessants.
Ací.

.

* La muntanya des d’on Eivissa s’albira els dies clars. Hui aniré per la zona.
.

Ahir va resultar un dia fatídic. Entre altres incendis amb resultats molt més greus i morts, també la muntanya del nord d’Alacant ardia per una imprudència. De la vall d’Alcalà es va escampar dins la “penya Foradà” i la Vall d’Ebo. Tot plegat, terrible.

Foto: EFE – Rubén Francés

La notícia al Levante-emv.

La Penya Foradà presenta una alineació solar el 8 de març i el 4 d’octubre, en caure el sol. Espectacular i cada vegada més seguida.

Més curiositats sobre la Foradà, en aquest blog: Alicante vivo.

* 

.

El verano de este año está plagado de fenómenos cósmicos espectaculares. Como esta foto del eclipse de ayer.

Más fotos espectaculares, aquí.

*

.

Des de la Serra d’Albarracín on naix, passant per Terol amb el nom de Guadalaviar i pel racó d’Ademús, Tuèjar i altres pobles més a l’interior, el Túria arriba a la comarca del Camp del Túria. Pedralba, Benaguasil i Villamarxant.
A Villamarxant s’inicia el Parc Fluvial del Túria recentment projectat i del que ja parlaré. Comprén la ribera del riu Túria des d’aquest poble fins a Mislata on ja hi és el parc de Capçalera i el Bio Parc i comença el Parc del Llit del Túria fins a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Estan acondicionant les zones més properes al riu, fent-ho accesible i transitable a peu o en bici, amb ponts de funts per a creuar…En total, uns 27 km d’espai natural recuperat per a l’esplai ciutadà.
Doncs, de Villamarxant cap a dalt, també hi ha zones recreatives junt al riu, però aïllades entre sí i no sempré amb bon accés, però sempre amb molts visitants que hi passen els caps de setmana.

Ahir hem estat per la zona de Benaguasil, al paratge de La Fenosa on hi ha un àrea recreativa en una corba del corrent fluvial. El riu hi passa amb molta força i es permet el bany.

Després hem visitat l’àrea recreativa de “les pedreres del rei” a les rodalies de Villamarxant, un espai acondiacionat com a zona d’acampada, molt agradable entre els pins i amb un bar-cafeteria. Rafa hi havia anat amb els amics alguna vegada i va voler que entrarem a veure-ho.

La vegetació és típicament de bosc mediterrani. Hi ha margallons, la “palmera” autòctona. Hi vam trobar un ventall fet amb les seues fulles teixides.

*
.

Ahir tornava a casa i vaig passar pel passatge de la plaça de bous. Hi ha un home que canta cançons de Silvio Rodriguez. Porta molt de temps a València cantant en el passatge. Ho fa bé.

Ja a Russafa, després de creuar la Gran Via Germanies, la llibreria de vell del cantó Cadis-Dènia.
I al cantó d’enfront un estanc, un quiosquet i…

* Coses de Russafa. Hui hem anat Rafa i jo d’excursió pel Camp del Túria, Villamarxant i Benaguasil. Que bonica és tota aquella comarca.
.