Sa Torre des Verger.
Hi vig pujar. No és gens fàcil per dins, amb la bossa, la càmera a la mà i les xancles als peus, però hi vaig dir-li al meu vertígen que no em fastidiés i que mirara cap un altre costat que volía pujar…
Va valdre la pena, vaig fer fotos curioses… i em vaig sentir bé al controlar el vertígen i poder pujar.
A Planici aniré hui, vaig arribar just a la porta, oberta, però vaig decidir deixar-ho per que no tenia bateria a la càmera… i un altra història.
+
.
