Archive for juliol 2010
Horabaixa des del far.
No tinc temps, ni ganes de posar-me a escriure sobre aquesta escapada a Mallorca. Em falta temps per veure coses i em relaxe sentint les ones que ara, en estiu, semblen acaronar la costa. Imagine els temporals d’hivern…
Només unes fotos, el far des d’on ahir vaig veure la posta del sol, amb Cabrera al fons i la posta de sol. Espectacle segur, que segueix molta gent totes les vesprades.
.
.
*
Lluna daurada de juliol
La lluna d’ahir. Foto de Miquel Pastor en Salvem els Paisatges de les illes Balears.
Aquesta altra no és tan bona, però l’he feta jo fa una estona.
Alçant-se pel Cap de Ses Salines, groga, gran, daurada…
.
.
.
* Díes d’esplai i oci festiu-cultural amb platges de somni. Açò és vida!
El baile de los delfines
Estos simpáticos animales son frecuentemente visibles en el Mediterraneo. Y ya se pueden encontrar fotos y videos en internet.
Sea como sea, espero verlos en mi próxima escapada. El último vuelo a Menorca nos tuvo sobrevolando la bocana del puerto de Mahón sobre las siete menos cuarto de la mañana mientras el avión esperaba la orden para aterrizar. Acababa de amanecer y desde mi asiento de ventanilla descubrí el baile de los delfines, muchos. Parecían celebrar alborozados la luz del nuevo día y la alegría de estar vivos. Fue una verdadera gozada.
.
.
* Amb ganes de marxar, ara ja sí … a preparar l’equipatge.
Lothar i les illes Balears.
He trobat en un llibre uns paragrafs que parlen de Lothar. Es tracta de “La invasió de las suecas: De la España de la boina a la España del bikini” de Gabriel Cardona i J.C. Losada, Ed Ariel 2009. (Es pot llegir en pdf a l’enllaç)
Narren unes anecdotes sobre l’arribada de Lothar a l’illa en 1953-54 i descriuen el seu tarannà.
En principi treballava com a delegat del tour-operador TUI en Mallorca, però els anys 50 encara no havien vist arribar el boom turístic.
Aquest home era Lothar Pabst, escriptor d’uns contes meravellosos en els seus darrers anys, quan el cor, fatigat de tantes emocions i aventures l’ha deixat de batre.
En Menorca, l’illa que estimava i que li estimava. Era i serà part d’ella, de la seua història i cultura.
.
* Profundament conmoguda. Hui he enviat a la seua família al meu condol.
Descansa en paz Lothar! Estàs al meu record, sonrient, amable i generós com has estat amb mí en les meues visites a l’illa del vent.
.
Lothar Pabst: In memòriam
Ens ha deixat Lothar. Acabe de saber-ho. Estic molt afectada, entre el dolor de no haver-me acomiadat d’ell i el del no tenir la seua amistat quan torne a l’illa que el va captivar, l’illa on volía viure i morir.
Vaig rebre aquest regal de “Reis” del generós Lothar. La reedició en català del seu recull de contes sobre Menorca del què ja parlava en un altre post. Em demanava que el revisés per si hi havia alguna errada. Este curs ha sigut complicat i encara que el vaig llegir en vacances de Pasqua i vaig sentir ganes de anar a fer-li una visita, no hi vaig anar, però li vaig escriure… Ara sé que ja havia faltat quan, en acabar el curs, li vaig poder enviar uns llibres amb la revisió del seu.
El seu cor, amb dos by-pass, no ha suportat més. Estava preparant un nou llibre que i una exposició de dibuixos que s’inaugurava uns díes després, però no ha pogut més.
Descanse en pau, el recordarem!
Com era molt estimat en Menorca, la prensa repleglà aquesta important perdua:
http://www.menorca.info/opinion/185489/freund/lothar
http://www.menorca.info/opinion/185494/corazon/lothar
http://www.menorca.info/menorca/185539/ultimo/adios/propio/pabst/preparo
http://www.menorca.info/menorca/013569/lothar/pabst/fantasea/historia/isla/traves/narraciones
.
*
Temps de viatjar.
És hora de posar-se les piles i preparar l’equipatge.
A la vista uns díes d’esplai per l’illa on sempre torne, perquè vull, perquè m’agrada… amb jornada de visita a l’arxipèlag de Cabrera. Estic emocionada per les expectatives!
.
* who, ho, ho,
…wha ho, ho…
Globus aerostàtics.
Sobrevolant Teotihuacán (Mèxic). M’agraden els globus aerostàtics i els festivals que en fan. Deixen unes precioses imatges.
Aquest video ens permet veure les piràmides de Teotihuacán dels globus. Curiós.
Aquest altre, més llarg, ens ofereix in vol per sobre la Garrotxa i els seus “volcans”.
.
.
* A València hi ha una atmòsfera rara. Calor, brisa marinera on arriba i aquesta cosa entre vergonya i ganes pel que passa a la comunitat valenciana.
Calor, frescor…
Los días pasan por casa lentamente, con sus momentos de intenso calor. Nos negamos a tener aire acondicionado.
Afortunadamente, está la zona donde llega y corre la brisa marina, con su rincón de las plantas que no quieren mucho sol. El rincón de sestear y soñar… y leer, escribir…
*
