FRACTALMAR

Bloc de Vicen

Archive for the ‘llibres’ Category

Lothar i les illes Balears.

deixar un comentari »

He trobat en un llibre uns paragrafs que parlen de Lothar. Es tracta de “La invasió de las suecas: De la España de la boina a la España del bikini” de Gabriel Cardona i J.C.  Losada, Ed Ariel 2009.  (Es pot llegir en pdf a l’enllaç)

Narren unes anecdotes sobre l’arribada de Lothar a l’illa en 1953-54 i descriuen el seu tarannà.

En principi treballava com a delegat del tour-operador TUI en Mallorca, però els anys 50 encara no havien vist arribar el boom turístic. 

  

Aquest home era Lothar Pabst, escriptor d’uns contes meravellosos en els seus darrers anys, quan el cor, fatigat de tantes emocions i aventures l’ha deixat de batre.

En Menorca, l’illa que estimava i que li estimava. Era i serà part d’ella, de la seua història i cultura.

.

* Profundament conmoguda. Hui he enviat a la seua família al meu condol.

Descansa en paz Lothar! Estàs al meu record, sonrient, amable i generós com has estat amb mí en les meues visites a l’illa del vent.

.

Written by fractalmar

juliol 21, 2010 a 4:29 pm

Lothar Pabst: In memòriam

deixar un comentari »

Ens ha deixat Lothar. Acabe de saber-ho. Estic molt afectada, entre el dolor de no haver-me acomiadat d’ell i el del no tenir la seua amistat quan torne a l’illa que el va captivar, l’illa on volía viure i morir.

Vaig rebre aquest regal de “Reis” del generós Lothar. La reedició en català del seu recull de contes sobre Menorca del què ja parlava en un altre post. Em demanava que el revisés per si hi havia alguna errada. Este curs ha sigut complicat i encara que el vaig llegir en vacances de Pasqua i vaig sentir ganes de anar a fer-li una visita, no hi vaig anar, però li vaig escriure… Ara sé  que ja havia faltat quan, en acabar el curs,  li vaig poder enviar uns llibres amb la revisió del seu.

El seu cor, amb dos by-pass, no ha suportat més. Estava preparant un nou llibre que i una exposició de dibuixos que s’inaugurava uns díes després, però no ha pogut més.

Descanse en pau, el recordarem!

Com era molt estimat en Menorca, la prensa repleglà aquesta important perdua:

http://www.menorca.info/opinion/185489/freund/lothar

http://www.menorca.info/opinion/185494/corazon/lothar

http://www.menorca.info/menorca/185539/ultimo/adios/propio/pabst/preparo

http://www.menorca.info/menorca/013569/lothar/pabst/fantasea/historia/isla/traves/narraciones

.

*

Written by fractalmar

juliol 20, 2010 a 12:48 pm

Saramago: “La flor más grande del mundo”

deixar un comentari »

Para siempre nos deja su obra y su recuerdo de persona profundamente humana.

*

Written by fractalmar

juny 20, 2010 a 7:33 pm

La libel.lula col.leccionista.

deixar un comentari »

En tornar del viatge tenia carta de Lothar. Em conta dels actes pel dia del Llibre a Maó.

Entre altres coses van fer un “Llibre Gran” de poemes fets el dia del Llibre  2008, amb col.laboracions de gent que escriu de la ciutat i de l’illa. Enguany, el 20 d’abril s’inaugurava l’exposició de les obres, ampliades en grans panels, al Claustre del Carme, un espai fantàstic de Maó. I es lliurava el “concurs de poesia Curta Ciutat de Maó” que ha sigut finalment per a una jove gironina.

Lothar va participar al Llibre Gran i m’ha enviat una còpia del treball presentat. Són textos el.laborats en un espai i temps determinat durant la celebració de l’any passat. En públic. A mà, en el cas de Lothar. I estic encantada d’haver conegut aquets home que escriu en majuscules juntetes (jo ho feia…), encara que necessite una ajuda amb la traducció d’algunes paraules al català de Menorca, llengua que respecta i valora per ser la de la gent amb qui conviu. El seu fill s’encarrega normalment d’això.

escanear0001

 

 

 

*  Ah, vull donar-li una sorpresa i no li diré exactament fins que jo vaja a desdejunar al bar del Horizonte. Com sempre.

.

Written by fractalmar

juliol 13, 2009 a 10:01 am

Arxivat a Art, Coses meues., llibres, Poemes

Tagged with

Ens deixa Benedetti…

deixar un comentari »

…Camps no vol sentir parlar d’anar-se’n.

Ahir es van celebrar les Trobades de les escoles en Valencià de València i l’Horta Nord, enguany a Benimàmet. Més de 60 escoles i uns vint mil participants.

2003DF~1
La notícia al Levante-emv.

 

* Hasta siempre, Mario!     Te reencontramos en tus versos…

Written by fractalmar

maig 18, 2009 a 7:56 pm

Reencuentro a Bernardo Atxaga

amb un comentari

Al documentarme sobre la próxima, aunque aún lejana, visita al Parc Natural de Mondragó encuentro entre sorprendida y encantada un texto de Bernardo Atxaga titulado “26 piedras para Eduardo Chillida”. Está en un blog que cuenta de unas actividades realizadas a partir de una visita al parque y que utiliza el texto como pretexto, como elemento motivador a la misma. Me ha gustado la idea, a mi también me fascinan las piedras y también creo que si se las atiende, las piedras cuentan…

Ayer oía alguna notícia en la tele sobre este autor, conocido especialmente en Euskadi donde es uno de sus principales escritores tanto en euskera como en castellano. Una de sus más reconocidas novelas, Obaba, ha sido llevada al cine  en 2005 por Montxo Armendariz . Y hoy le vuelvo a encontrar.

Para mí, es el autor de “Nikolasaren abenturak eta kalenturak. (Aventuras de Nicolasa )”, un cuento editado en euskera en 1979, que mi hijo disfrutó en su infancia regalo de sus abuelos de Santurce, con unas deliciosas ilustraciones. Debí regalarlo a alguien cuando nos trasladamos.

Pero Bernardo Atxaga es mucho más.

Seudónimo de Joseba Irazu, nacido en Asteasu (Guipuzcoa) en 1951 es un poeta y novelista  reconocido. Desde 2006 es miembro de la Real Academia  de la Lengua Vasca (Euskaltzaindia).

“Publicó su primer libro de poemas Ziutateak (Las ciudades) en 1976, y dos años más tarde Etiopía, por el que le fue concedido el Premio de la Crítica. A lo largo de las dos últimas décadas ha publicado más de una veintena de libros de literatura infantil y juvenil, ha realizado guiones radiofónicos y obras teatrales y ha mantenido una estrecha relación con la música vasca, para la que ha escrito numerosas letras de canciones. Pero su mayor impacto literario le ha llegado a través de sus novelas, con las que ha obtenido un gran éxito, y que han sido traducidas a varios idiomas. La primera, Bi anai (Dos hermanos), fue Premio de la Crítica 1985, y Obabakoak (Los de Obaba) de 1988, obtuvo el Premio de la Crítica, el Euskadi y el Nacional de Literatura. Considerado ahora mismo el autor más representativo de la literatura vasca, ha publicado también recientemente en castellano las novelas El hombre solo y Esos cielos. Entre las vanguardias y el realismo mágico, en sus obras tiene un gran protagonismo la naturaleza y sus personajes suelen ser gentes del pueblo vasco, enfrentados a ese paisaje y a las condiciones sociales de nuestro tiempo” (datos de la web).

Encuentro otra página que habla de Atxaga y que contiene un poema que no quiero dejar de añadir a este post

 

Escribo en una lengua extraña

Escribo en una lengua extraña. Sus verbos,
la estructura de sus oraciones de relativo,
las palabras con que designa las cosas antiguas
-los ríos, las plantas, los pájaros-
no tienen hermanas en ningún otro lugar de la Tierra.
Casa se dice etxe; abeja erle; muerte heriotz.
El sol de los largos inviernos, eguzki o eki:
el sol de las suaves y lluviosas primaveras,
también eguzki o eki, como es natural;
Es una lengua extraña, pero no tanto.

Nacida, dicen, en la época de los megalitos
sobrevivió, lengua terca, retirándose,
ocultándose como un erizo en este lugar
que ahora, gracias precisamente a ella,
muchos llamamos País Vasco o Euskal Herria.
Sin embargo, su aislamiento no fue absoluto:
gato es katu; pipa es pipa; lógica es logika.
Como concluiría el príncipe de los detectives,
el erizo, querido Watson, salió de su madriguera
y visitó muchos lugares, y sobre todo Roma.

Lengua de una nación diminuta,
lengua de un país que no se ve en el mapa,
nunca pisó los jardines de la Corte
ni el mármol de los edificios de gobierno;
no produjo, en cuatro siglos, más que un centenar de libros:
el primero en 1545; el más importante en 1643;
el Nuevo Testamento, calvinista, en 1571;
La Biblia completa, católica, allá por 1860.
El sueño fue largo, la biblioteca breve;
Pero, en el siglo veinte, el erizo despertó.

(Bernardo Atxaga, Nueva Etiopía, El Europeo, 1996)

 

 

*  Desde la República de las Letras, donde se refugia mi razón siempre que puede. Emocionado el corazón.

Written by fractalmar

abril 18, 2009 a 10:06 am

Arxivat a Art, Coses meues., llibres, Poemes

Tagged with

Serge Latouche a l’Octubre

deixar un comentari »

Amb nombrós públic, vam poder sentir coses interessants encara que no resulten populistes.

Coses que jo ja fa temps que tinc clares. Vaig prendre notes, perquè la proposta d’aquest home amplia el concepte de “la regla de les tres R per a protegir el medi ambient: (reduir, reutilitzar i reciclar)” que ja venen als llibres de text de Primària, fins al de:

Resistència:  1.- Revaluar, 2.- Reconceptualizar, 3.- Reestructurar, 4.- Relocalizar, 5.- Redistribuir, 6.- Reduir, 7.- Reutilitzar, 8.- Reciclar.

I en la meua opinió és una bona base teòrica per a resisitir aquesta globalizatció econòmica que només beneficia als més poderosos, sota el paraigües del capitalisme-consumisme salvatge que sembla ser la ideologia imperant, que necessitaria molts planetes com la Terra per a sostindre’s.
Però, la Natura no negocia i el planeta està malalt. I el sistema s’autofagocita i la crisi els deixa en evidència.

Fins on pot creixer una economia? Fins on poden arribar els beneficis bancaris i bursàtils sense que aparega la crisi? No pensaven que la deslocalizació del teixit industrial a on els convé perquè treballen més barat desestructuraria el “primer mon”? Pensem dedicar-nos tots a l’art mentre ens fan la feina altres? Necessitem totes les coses que ens volen vendre? Treballarem 65 hores a la setmana, en què, per a què?

No és més pobre qui menys té, sinò qui més necessita.

He trobat a Youtube videos al voltant del tema i d’aquest home.

 

 

 

*

Written by fractalmar

març 25, 2009 a 8:24 am

Lothar i Casajuana.

deixar un comentari »

Aquesta setmana he rebut carta del meu amic Lothar amb dues fotos, fotocòpies de fotos per a ser exactes, del seu viatge de gener a Londres.

Hi havia de fer una conferència en representació de  “l’Asociació d’amics de l’Illa de l’Hospital” de Menorca en l’embaixada espanyola a Londres.

lothar-i-casajuana

En la foto apareix junt al embaixador Carles Casajuana, recentment premiat amb el premi de les Lletres Catalanes Ramon LLull per la seua obra “L’últim home que parlava català”. Em comenta Lothar que li sembla una bona barreja això d’escriptor i diplomàtic. Crec que li ha agradat conèixer-ho.

Em va contar Lothat per telèfon a la seua tornada a Menorca que ho havia passat malament durant el discurs perquè se sent insegur parlant una llengua que no domina del tot.

També m’envia, fotocopiat en A-3, el seu últim article. Jo ja el dic que ho llig a l’edició electrònica del diari, però ell és així. Fins octubre era feliç amb el seu vell Mac i sense internet. El seu fill l’ha canviat l’ordinador i l’ha donat d’alta una línia ADSL, pero ell segueix emprant el correu de sempre i les fotocòpies.

A l’article parla del llibre facsimil que van presentar i en el qual ha participat. El llibre de George Cleghorn titulado “Observations on the epidemical deseases on Minorca, from the year 1744 to 1749”  va ser  publicat  per primera vegada en Londres l’any 1751.

Menorca va ser inglesa per un curt periòde de temps. Les tropes del rei George III eren al port de Maó i hi van construir un hospital a l’illa del rei, a l’entrada del port. Lothar es va sentir molt interessat perls llibres escrits en aleman pel metge i pel capellà del regiment de hannoverianos al servei dels anglesos que hi van arribar. Ha aconsegit fer el facscimil bilingüe català aleman del de C.F.H. Lindemann i ara veu editat aquest llibre.

 

 

 

*

Written by fractalmar

febrer 7, 2009 a 9:48 am

Lothar Pabst

amb un comentari

 

escanear0002ret 

   escanear00031                                                         

Lothar Pabst vive en Menorca desde hace muchos años, donde llegó por motivos de trabajo, y es un buen conocedor de la isla, su historia, sus leyendas…
Ahora, jubilado,  se recrea confeccionando cuentos con deliciosos dibujos, de manera casi artesanal. Éste es una recopilación de ellos en alemán y de edición personal, para obsequiar de sus amistades.

Me envió uno de sus ellos, “La hora en que nació el Arte” ,  breve pero muy interesante como cuento-historia, después de mi visita de este verano. Pueden leerse otras cosas suyas en Culturalia, la revista de Menorca-info, aquí  recopiladas.
En octubre trabajaba en otra recopilación de tarjetas postales que pensaba llevar a imprimir en su reciente viaje a su Colonia natal. En este caso trilingüe català, castellà-alemán.
Ha colaborado en la traducción al alemán de importantes obras sobre la isla, con la ayuda de sus hijos menorquines y amistades ya que el català no lo domina totalmente.
Experto en mitología, resultaba muy gracioso hablándome de “las diosas y los diosos de la antigüedad”…

Sus dibujos tienen un encanto especial. Su padre fue un gran dibujante pero nunca vendió un cuadro, algunos los regaló. Ahora el ayuntamiento de Colonia había montado una exposición con su obra, uno de los motivos por los que volvía..

Saludos Lothar, a ver si andas por casa y te felicito el año ahora mismo…

* A Lothar su médico alemán le dijo hace poco que estaba para echarlo al contenedor de la basura, que no me parece muy delicada manera de tratar a las personas.
Pero ese médico no sabe que en Menorca Lothar tiene aún algunas traducciones que hacer, por lo menos… 

escanear0001red

  

*

Written by fractalmar

gener 6, 2009 a 10:48 am

Felicitaciones recibidas

deixar un comentari »

Por fin llegó la postal de Lothar que ha vuelto a Menorca. Cuando estuve en octubre estaba trabajando en los últimos retoques del diseño y le ayudé con la traducción al catalán. Algo que le sirvió de excusa perfecta para invitarme a comer una ensalada deliciosa en el puerto de Maó.

Lleva años diseñando sus propias postales de Navidad, en cartulina fotocopiada y ahora estaba acabando un libro con una recopilación de todas ellas. Pensaba hacerlas y encargar la edición del libro en el viaje que tenía que hacer a su país por asuntos médicos. También escribe y “hace” casi artesanalmente en su casa-estudio de Son Vilar unos cuentos cortitos deliciosos. 

felict-lothar

Postal del cole
felicitacio

* Vía e-mail llega esta postal de Inma (sin comentarios):
feliz-navidad-george-clooney

Las de bancos, corteinglés, etc. no las subo, claro. Queda alguna coseta més per ahí

* Via e-mail llega ésta, de la Camara de Comercio e Industria Europeo-India

untitled08

 

* También via e-mail ha llegado la felicitación de Diego Segura, desde Genicera (León)

una-estela-de-buenos-deseos-1

- Otro abrazo para tí, Diego!

 

Aquesta l’afegixc  “a posteriori”,  l’ha he trobada per internet. Any nou, vells conflictes…

2007121gg

 

 

*

Written by fractalmar

desembre 25, 2008 a 1:58 pm

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.