FRACTALMAR

Les necessitem, en general, totes/tots les companyes/nys del centre.

Les celebrem…  per eixemple, amb sucs.                                                  Visquen les vacances d’estiu!

.

.

.

.

.

.

* Tenim faena per a fer a casa, però…   visquen les vacances d’estiu i el bon temps!

Fotos: Zentae

*  Els problemes a l’escola pública són un fet quotidià. Per a la Conselleria no hi ha problemes ni manifestants. Font de Mora dimissió!

Como tal parecen comportarse ciertas empresas, casi siempre cercanas al poder público vigente, muy abundantes en caso de gobiernos del PP. En la vecina Mallorca, el caso Palma Arena, el velódromo que no puede ser usado como velódromo por las deficiencias de la construcción ha servido para que se forren unos cuantos ya que además los sobrecostes han sido un escándalo. Pero al menos los estan juzgando.

En la Comunidad Valenciana, el problema es el mismo pero aquí, de momento, se mantienen en sus puestos de donde no piensan irse si no se les echa. Los sobrecostes de la infinitud de edificios diseñados por Calatrava “el devoto santurrón” son algo ya internacionalmente asociado a su firma y nos han dejado además de un espacio sobrecargado que cansa la vista unos sobrecostes que no se acabaran de pagar nunca (los intereses de la deuda bancaria crecen más de lo que se amortiza). Sólo le falta colocar allí también su pirámide-panteón, ya que su palacete en la Plaza de la Mare de Deu siguió adelante incluso con problemas con el ayutamiento de Rita.

Están los sobrecostes en las carreteras, en el nuevo hospital en construcción y en otras muchas cosas. Hoy leo en el País un artículo de  Adolf  Beltrán titulado “Los sobrecostes al construir colegios alcanza el 178%”  que da detalles del asunto.  Subtitulado “La empresa Ciegsa gasta 1,6 millones en publicidad”.

No se me ocurre otro título mejor para este post que el de agujeros negros, en el sentido de entes en los que la materia, en este caso el dinero público, desaparece fuera de cualquier control presupuestario.

*  Dichosos aquellos que lograr acabar con gobernantes que toleran, interesados, estas cosas.

En el País de hoy, un interesante (y absolutamente cierto) artículo de Neus Caballer  que describe la situación de abandono por parte de la administración, tanto a nivel municipal como de la Consellería de Educación, en que se encuentran las escuelas públicas en esta ciudad cuyos gobernantes se empeñan en promocionar para cualquier fiesta o evento que se tercie.

Titulado  “Los padres pagan en la escuela ante los recortes públicos” , viene a decir que las famílias pagan las reparaciones más úrgentes en los centros ante el abandono de sus obligaciones por parte de la administración pertinente.

… ”¿A quién corresponden estos gastos? Para los presidentes de las AMPA la ley está clara. Según el decreto de 3 de noviembre de 2003, “corresponde a la Consejería de Educación las obras de reforma de los edificios destinados a centros de educación, abarcando el conjunto de obras de ampliación, mejora y modernización, adaptación, adecuación o refuerzo de un bien inmueble ya existente, mientras que la conservación, el mantenimiento y vigilancia de éstos corresponderá al municipio”, en el caso de los centros de Educación Infantil de segundo ciclo, Primaria o Educación Especial dependientes de las Administraciones educativas.

El forcejeo entre Ayuntamientos, de cualquier signo político, y la Consejería de Educación hace que, en la mayoría de los colegios de poblaciones mayores de 30.000 habitantes las goteras y las reparaciones menores se gestionen como una pelota que cambia de tejado. Mientras, la mayoría de las 1.585 escuelas públicas necesita algo más que una mano de pintura”.

La plataforma en defensa de la escuela pública convoca manifestación, sábado día 1 de diciembre, a las 18 h. desde S. Agustín.

* Estas cosas deben ser las que dice Camps que le debemos todos los valencianos. Quiero pagarle con un traje a rayas.  ¡Qué poca vergüenza tienen!

Ensalada de nectarina, panses, avellanes i iogurt.

Poc a poc s’acosta la tardor. Es nota dia a dia. També tornen les activitats culturals habituals a ciutats com València, on enguany la Mostra de Cinema del Mediterrani ha perdut el nord definitivament, per a no desentonar amb la classe política d’aquestes terres. Hi ha un bon embolic!

Interessant visita de Robert Archer, hispanista británico, titular de la cátedra Cervantes del King’s College de Londres, y uno de los mayores especialistas mundiales en Ausiàs March, el poeta probablemente nacido en Valencia (se debate si fue en Beniarjó) en 1400, y que sin duda falleció  en Cabillers, una calle que da a la plaza de la Reina, hace 550 años, al “Congrés sobre Ausias March” organitzat per la institució Alfons el Magnànim. Hi ha una entrevista d’ Ignacio Zafra a aquest home al Pais digital d’avui.

Intente organitzar el nou curs. He preparat un altre blog per a les coses de classe. Em resulta molt útil per a anotar coses que vull treballar en classe, enganxar activitats clic i d’altres tipus, etc.  Encara què no sé si tindrem internet en la sala d’informàtica.

*

.

Moltes bicicletes com a mitjà de transport, fins i tot per a dur els fills a escola.

*. Estic contenta, encantada amb les prspectives del nou curs i ja “acostumada” a certes peculiaritats d’aquest centre.

.

Acudit d’Ortifus al Levante-emv.

També he llegit una cosa que vull deixar ací.

Hui ja tenim a l’alumnat en el cole. Em toca un grup nou. Els xiquets i xiquetes es retroben després de l’estiu i  tot són alegries.

*

.

Han canviat les finestres! Visca!   Ja era hora!

I han pintat l’edifici per dins blanc i verd. Encara estan en els corredors, però sembla que el dimarts hauran acabat. I per fora color taronja en l’edifici de primària.

A l’entrada hi ha unes palmeres que estan molt boniques ara, després del treball dels jardiners de l’ajuntament. I a la porta dels edificis d’infantil, hi ha una màgnifica olivera centenària.

Un nou curs, nous i noves alumnes… A veure que passa. Ara tothom està descansat i content.

*

.

 Foto: “Clau de Mi”. Zentae-09

Acaba agost i tornarem ràpidament a la marxeta. El personal docent ens incorporarem el dia 1 de setembre i l’alumnat de Primària el dia 7.
Comence a llegir comentaris sobre la situació que es pot produir als centres, si tancaran les escoles, si portaran les famílies als nens sans, si els portaran quan esten incubant el virus o com feien abans els portaran a vegades fins i tot amb un poquet de febre i l’aspirina amb el desdejuni.
Ens obligaran a vacunar-nos quan estiguen les vacunes fetes, per desembre?
Haurem de prendre Tamiflú i/o administrar aquest medicament, del quan s’està fent reserva en grans quantitats?
Haurem de rentar-nos les mans cada temps, el que determine l’autoritat competent, i fer rentar-se les mans a l’alumnat …?

En principi el nivell de la pandèmia no sembla preocupant, amb la possibilitat de què amb l’arribada del fred empitjore la situació. De moment veig possible un inici de curs tranquil, però crec que pot empeorar en algun moment, encara que també resulte que no siga tan mortal com semblava… Esperem que, si això passa, ja tinguen previst que fer i no siguen “ocurrències”.
En les aules convivim estretament un grup de persones, respirant el mateix aire. Tots els cursos tenim virus que incubem amb l’alumnat, a alguns virus ja estem inmunitzats i inmunitzades per haver-los patit.
Les nostres defenses estan “entrenades” de forma natural per a suportar aquesta característica del treball docent: la exposició constant al contacte amb alumnat que incuba virus, cosa que no es detecta ni es sospita, si no hi ha més malats a casa, clar. Però això de les defenses naturals és així si no estan afectades per l’estrés, cosa que ja és també freqüent en el nostre col.lectiu laboral.
Ah! I supose que les companyes que estan embarassades ara mateix, no aparareixeran pel centre el dia 1 més que a dur la baixa laboral.

.

.

.

* Hui aniré a Bunyol, en plenes festes. Demà La Tomatina.
.

M’agraden els fanalets de mà que es fan en estiu amb xicotets melons dels redonets, dels de la varietat “gàl.lia”. El meu iaio ens feia uns molt bonics amb sindries (els melonets aquestos no es criaven al poble) quan la meua germana i  jo erem xicotetes.
A més de ser decoratius, als nens i nenes els encantaran i es pot passar una estoneta divertida fent fanalets. L’estiu es fa llarg i cal buscar coses interessants per a entretindre’ls.

I el meló és tan refrescant en estiu…

* 

.