FRACTALMAR

Torne a casa. Cansada de la marxa s’ahir però amb la sensació de relax intern. La calma  ha vingut a mí pels ulls, pels oïts quan sentia cantar els pardalets, pels aliments cassolans dels últims díes…

L’última foto que vaig fer, d’un quadre amb dues fotos antigües de la familía Vives que atén personalment l’hotel. L’any 2006 celebraren els 75 aniversari de la creació de l’ hotel Mar i Vent, molt rústic al principi (foto de dalt), ara molt elegant. La cuïna i les vistes excel.lents.

Pertany a un grup d’hotels els “reis de Mallorca“, ubicats en edificis històrics o llocs singulars. Interessants.

*
.

Admirem extasiats la diaria i meravellosa obra d’art… fins sentir-nos  vius.

Hi ha vertader cult a s’hora baixa. Està bé.

*

.

 Veig el paisatge d’aquest poble i em recorde del poema-cançó del Lluís Llach.

 Emociona la cura dels bancals, dels cultius típics com tomàtigues o  les vinyes de malvasia típiques de la zona.

VINYES VERDES VORA EL MAR

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coser.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap el mar vinqleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soletat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soletat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor…
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap el tard…
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

(Lluís Llach)

*.

Bueno,bueno….

Quina passada de sopar m’acabe de fer, un peix a la mallorquina amb malvasía de Banyalbufar, un ví blanc que han aconseguit recupe rar en la zona.  I per acabar, un gató d’atmella amb gelat, també d’atmella que ja era per a assaborir-ho amb plaer.

Pel demés, un capritx  com qualsevol aquest de passar ací  uns díes al Mar i Vent, com una reina, xica que sí que em va enamorar quan estiguí l’any passat i ací estic.

Situació privilegiada, atenció i cuïna cassolana de primera qualitat.  amb puesta de sol en directe, des de les terrassses de les habitacions i la terrassa del bar.

*

:

Pensava fer Banyalbufar i Esporlés el mateix día, però no… un xic em va entretindre xarrant del poble i la seua història … i l’autobús que pensava agarrar se’n va anar. Així doncs, visita completa al poble i el seu port, baix a la dreta.

El dia no era molt lluminós, fins i tot havia plogut dalt de la Serra quan veníem aquest matí. L’aire era fresc. Vaig fer un munt de fotos dels carrers, costeres, esculptures, cases i racons, baixada al port, flora i fauna. 

Banyalbufar està en la part occidental de la Serra de Tramuntana, un poc abans d’Estellencs i més a vora mar que cap altre de la Costa Nord. Només en té 500 habitants i una pau, una llum i un encant especial.

Hui no en tinc massa ganes d’escriure … estic rara… entre altres coses. Pujaré unes fotos d’aquest poble i pot ser després complete el post.

Aquell dia vaig acabar cansada i feliç de tant gaudir, amb els ulls i l’anima plens de tanta bellesa …  que no només de pa viuen les persones. A l’abasts de qualsevol que hi vinga, de moment, un racó espectacular de l’illa, Banyalbufar i  el seu paisatge. Prop d’ací, pujant cap a Estellencs hi és la Torre de ses ànimes i la finca Planícia.

Hui estic poetisa i cansada… Au bientôt!

*