Posts Tagged ‘cocarrois’
Des de Es Jonquet fins a Es Portixol
Dijous vaig quedar-me a Palma.
Recorregut pels molins fariners, els edificis modernistes del carrer Caro , mercat de Santa Catalina, el cocarroi habitual, carrer Sant Magí i la visita a Es Jonquet on sembla que el veïnat ha aconseguir parar les edificacions incontrolades. Enhorabona a l’associació de veïns i a tohom que intenti mantintre aquest racó…
Després, el secader de xarxes del port, on s’olora la brea i caminant fins més enllà del Portixol, per a fer-me una cerveseta al sol en el bar de la societat de colombicultores del Molinar, realment típic bar de pescadors…
I dinar al restaurant del Club Nautic del Portixol, el de sempre, no el nou del iots dels mil.lionaris i on encara es poden menjar sardines a preu raonable.
*
Mallorca (III): Delícies gastronòmiques.
Delícies gastronòmiques
Anit començava a València el cicle de Cine d’estiu, al llit del riu. Aquest riu pel que lluitarem i que gaudim especialment en estiu, quan la xafogor dels díes del cim de l’estiu ens empenta a prendre la fresca. No trobe millor lloc a València en aquests díes, llevat dels jardí dels Vivers i la platja.
Bon començament del cicle, Amarcord (Mis recuerdos) de F. Felliní (
E
Continúe després… vaig a menjar alguna coseta…
Ja sóc ací!
En quant a la reposteria ja he dit que el Gató d’atmella em fa molta gràcia, per allò del nom, però és que a més a més em sembla boníssim amb gelat de café, de taronges de Sóller o qualsevol altre sabor. Ah! Els gelats de Sóller, artesania pura!
Però la reina és la ensaïmada, elaborada amb saïm (mantega), farina, rent, ous i sucre; llisa o farcida de cabell d’àngel, nata o fins i tot sobrassada… és“l’espiral més dolça” i si està ben feta croixent i etèrea.
Diuen que tenen origen àrab, hi han documentat l’existència d’uns pastissets fets amb mantega de la llet d’ovella anomenats bulemes dolces, de forma cargolada. Pot ser encara en són més, d’antics.
Pel què a la forma espiral, ara símbol de les illes tant tota sola, representant un sol, en la cua de sargantanes i per tot arreu… he pensat molt en ella aquest viatge. Tinc les meus idees al respecte, però de moment són només cabòries i seran només meues.
Considere que cocarrois i ensaïmades són, a més d’una delícia que hi ha que gaudir, una cosa genial ja que permet emprar el llard o saïm dels animals (crec recordar els problemes de l’UE amb els excedents de mantega) i les verdures de temporada a l’hort o mercat.
No és d’extranyar, ja que el “factor insular”, entés com tradicional aïllament, autosuficiència alimentària i necessitat d’aprofitar al màxim tots els recursos de que es disposa, ha marcat el caràcter, la vida i a vegades la supervivència d’aquesta gent, durant segles deixada a la seua sort. Hi ha aquest factor cultural en l’inconscient col.lectiu balear que els ha fet crear aquests productes. Meravellós!
Per tot allò, al concurs que Diari de Mallorca organitza per a triar les 7 Meravelles de Mallorca les vote com a element genuí de l’illa. I n’he gaudit força durant els díes que hi vaig passar.
*
*
