FRACTALMAR

Bloc de Vicen

Posts Tagged ‘Estiu 09

La pequeña de la familia.

Cap comentari

Y ya toca el clarinete… bueno está empezando, pero ya toca que da gusto oirla. Carla es la hija de mi prima, casi hermana. Siempre vienen a vestirse de “buñolera” para salir a la fiesta a casa de mi madre, que la peina y viste.

IMGP1621
IMGP1639

IMGP1652

IMGP1656girada
 
IMGP1657ret

Tres generaciones de mujeres de la familia.

* Mañana, de vuelta al trabajo, aunque sin alumnado todavía.
En fin, ha estado bien el verano. En plena forma para afrontar el reto de un nuevo curso, a ver que pasa con la gripe y con todo…

Written by fractalmar

Agost 31, 2009 a 9:41 pm

Día de las Músicas.

Cap comentari

Buñol no sólo es La Tomatina, claro.

En la semana de fiestas, hoy se celebra el penúltimo día, el Dia de las Músicas. Arraigado en las fiestas de agosto desde la fundación de la banda La Primitiva, poco después escindida en las dos actuales, hace ya mucho más de cien años.
 Además cada una de las bandas, los “Litros”- La Armónica y los “Feos”- La Artística, tiene un día de la semana festiva dedicado a su propia fiesta, que incluye pasacalles, ofrenda floral y cabalgata.

Bueno, pues ahora un video que grabé ayer, “Dia de la Armónica”, al paso de la banda por la casa de mi madre, el mismo escenario que en el post de La Tomatina, de regreso de San Luís una vez acabada la cabalgata. Van a la puerta del Centro Instructivo Musical y se canta el “himno litrero” mientras se disparan unos fuegos artificiales. Aparece mi sobrino Pedro tocando el saxo, creo que se nota quien es, alto y delgado, sale casi al final… Y mucha gente conocida. 

 

*  Gente, gente… mucha gente, esta vez mayoritariamente gente del pueblo, a diferencia del actual dia de la Tomatina. Y mucha emoción. Mucha “pasión” por la música. Mucho profesional de la música de primera categoría trabajando en infinidad de bandas municipales y de todo tipo que en verano vuelven al pueblo donde se empezaron a formar como músicos… Mucho apoyo popular a la música. Dos escuelas de educandos, conservatorio municipal, tradición y afición…

En el impresionante auditorio municipal de Buñol, una de las grandes obras construida en el pueblo desde la llegada de los ayuntamientos democráticos, el impresionante “Himno a Buñol”, cuya letra (pura poesía) anotaré después interpretado por “los Litros”, la banda más próxima a mi familia y donde tocaba mi abuelo y donde toca un sobrino y muchos parientes y amigos-as, con su actual director Frank de Vuyst.

HIMNO A BUÑOL

En un frondoso valle

de la anchurosa sierra,

entre arboles y flores,

Buñol trabaja y sueña.

Claras fuentes lo alumbran,

frondosos ríos lo riegan

y hacen que sea fecundo

el vergel de sus huertas.

Luz y fuego en el cielo,

cimas y crestas bravas,

suelo feraz y alegre,

ciudad hospitalaria.

Las fábricas resuenan

y las escuelas cantan

himnos de libertad,

progreso y democracia,

(idiosincracia en la versión de tiempos franquistas)

fraternidad de amores,

fe y paz republicanas.

(muy valencianas en la versión modificada)

Recitado:

Así es Buñol hermanos,

así es mi tierra amada,

reciedumbre y grandeza,

virtud y fuerza y gracia,

……………no recuerdo este verso…………….

cual su historia lo manda.

Las fabricas resuenan (bis)

Viva mi patria chica,

que Buñol viva,

viva,

viva!

.

Y para acabar, uno de los pasodobles más bonitos que tengo el gusto de conocer, titulado “A mi Buñol”, compuesto por el paisano Manuel Carrascosa, interpretado por el Litro con el actual director(en el certamen de bandas de Altea de 2007).

  

 

*.

Written by fractalmar

Agost 30, 2009 a 3:01 pm

Festa a “Las Ventas”.

Cap comentari

Plaça de “Las Ventas” en Bunyol (València), divendres 23:30 hores… la companyia Pot de Plom presenta a Xavi Castillo amb el seu últim treball “Històries de Reis i Bufons”.

Senyores i senyors, comença l’espectacle…

IMGP1532

IMGP1534

IMGP1533

 

Amb un dels moments apoteòsics de l’espectacle, la representació de les “falleres guerreres medievals”… amb el Xavi desbarrant moooooooooolt, xiiiiiiiiiiiiica!

IMGP1541

 

Primer sopar veïnal a la plaça i després la nit de festa de la jornada que, dins de la setmana festiva, celebra les d’aquest barri amb parròquia, el barri on vaig viure, començar a anar a escola, jugar…

Situat en la part nord del poble, junt a l’antiga “carretera”, va tindre el seu origen en les “cases de postes” o “Ventas” on descansaven viatgers i cavalls de camí cap a Madrid. L’edifici de darrere l’entaulat és una d’aquestes “Ventas”, amb la façana restaurada. Queda un altra que encara funciona com a hostal i restaurant, la “Venta Pilar”, molt a prop d’ací.

 

 

 

*

.

Written by fractalmar

Agost 30, 2009 a 10:43 am

Arxivat a Art, Coses meues.

Tagged with , ,

Bunyol (I): Manantial de San Luís y “la roca que mira”.

Cap comentari

Si se sigue la calle que pasa por la puerta del Ayuntamiento y la Iglesia de San Pedro Apostol hacia el interior, hacia el oeste, y que recibe el nombre de San Luís en su tramo final, se llega al paraje del mismo nombre.         

Conocido como Paseo de San Luís desde su acondicionamiento, la plantación de las acacias que ahora vemos enormes (y aquejadas por una plaga), la instalación de la ermita a San Luís Beltrán (que estuvo como ermitaño en la cueva que hay detrás de la ermita, junto a la “roca que mira”) y los primeros merenderos de los que aún queda uno convertido en bar restaurante.  

Era ya por el inicio del siglo XX, cuando Buñol se conocía como la “Suiza valenciana” por sus multiples fuentes y rincones naturales en sus montañas, las primeras que se encuentran en el interior del centro de la provincia de Valencia. Era la época de los primeros “veraneantes”, gente de Valencia que venía a pasar los veranos aquí por la agradable frescor de las noches que permite descansar mejor, así como por la abundancia y calidad de las aguas de las fuentes que nacen en estos piedemontes y que rodean la parte oriental de la localidad.

IMGP1439
IMGP1441
IMGP1443IMGP1451
IMGP1445
Al otro lado de la ermita se ha construido recientemente un mágnifico auditorio, de excelente acústica, aprovechando un recodo y el desnivel de la parte de detrás. Puede apreciarse en este vídeo, en uno de los conciertos de las dos bandas sinfónicas existentes en la localidad.

Impresionante, no?

IMGP1448

Este lugar debía ser uno de los primeros habitados de la zona, y esta roca un elemento màgico-ritual de las actividades de quienes aquí vivían, en épocas primitivas.  El manantial es aún el que suministra agua potable a la parte baja del pueblo y a la piscina municipal, y las canalizaciones del agua hasta la población deben tener un origen quizá anterior a la época musulmana, en la qual sí se llevó a cabo la construcción del sistema de regadios de las huertas, las balsas de riego, etc.

.
.
.

 
* El lugar sigue siendo “especial” para la población de Bunyol y para mí, en particular. En la actualidad se instalan en el paseo las atracciones de feria durante la semana de fiestas y se hacen en el auditorio conciertos y actos.
.

Bunyol en festes.

amb un comentari

SPAIN/Una de las fotos de la Tomatina-09
Més informació, ací.

 

Dimarts 25 d’agost: Preparatius per a La Tomatina.
Hi ha que “embolicar” les façanes de les cases del carrer per on es tiren les tomaques amb plàstics enormes per a que no s’embruten massa. Quasi com les obres de Kristhos, queden les façanes.

IMGP1427

IMGP1434

Abans no n’era necessari, perà amb tanta quantitat de tomaca com es tira ara, no queda més remei.

IMGP1422
En la foto ma mare, esperant-me i mirant si jo arribava des de la plaça.

Ma mare té una casa en aquest carrer. Just a l’altre costat de la “casa parroquial” o casa del cura, que també tapen, com totes, amb pàstics. I de la casa de los “Gabrielitos”, extensa família de Gabriel Ferrer.

Està bé tenir la festa a la porta, però demà, en acabar l’esmorçar comunitari-veïnal al carrer (al que assistirà Mikel el de Kukumuxusu que està al poble convidat per l’ajuntament en un intercanvi festiu amb els Sanfermins, on van anar a fer una mini-tomatina, fotos ací) es ficaran dins de casa i no podran obrir ni eixir fins que acabe la neteja del carrer, a les quatre de la vesprada, per que hi posen a la porta el camió de la bomba que trau l’aigua per a netejar el carrer amb la mànega.
Rituals dels darrers anys, que hem de fer.

Una festa a la que no hi vaig des de fa un temps, des de la seua massificació extrema, després del reportatge de de la Quadra Salzedo als anys 80 per a Informe Semanal que va donar a conèixer esta festa, que és un poc meua, que era un poc meua …

M’agradava més de jove, quan era una festa comarcal i prou. Erem menys gent pero hi cabíem. Pot ser per que era jove, però ara jo li deixe el meu lloc a qui no haja estat mai.

Aquest article  al Levante-emv pot aclarir el canvi en la festa en els últims anys del què  parle, el que jo note, a més de tenir un accés a la galeria de fotos de l’any passat. La Tomatina ha crescut massa, s’ha internacionalitzat, s’ha potenciat des del ajuntament com a font d’ingresos per a la gent del poble, o d’alguns… 

Recorde amb nostàlgia èpoques en què aquesta festa era a la nostra mida, aquells meravellosos anys de la xaranga netejadora… en fí, és el que hi ha. Molta tomaca!
Australians havia enguany a muntó. Un avió sencer ha fletat una agència de viatges i ha reservat totes les places dels “Youngs hotels” de València. La nit prèvia a La Tomatina, aquesta nit, hi ha bastant “cacau” tota la nit: música, cordà, xiringuitos, esmorçar popular i al tomate…
M’he tornat a València, on està Rafa. Anirem divendres i ens quedarem uns díes. M’han dit que les meues amigues pregunten per mí…
.
.
.

* Es que hi vaig molt poc últimament, es veritat. Però m’agrada aquest poble. Encara en té racons naturals molt bonics, junt a zones molt degradades per la contaminació industrial també s’ha de dir. I la gent és molt, però molt peculiar.
.

Written by fractalmar

Agost 25, 2009 a 11:17 pm

Arxivat a Coses meues.

Tagged with , ,

Cabòries de final d’agost amb clau de Mi.

Cap comentari

 

IMGP1336retmod

 Foto: “Clau de Mi”. Zentae-09

Acaba agost i tornarem ràpidament a la marxeta. El personal docent ens incorporarem el dia 1 de setembre i l’alumnat de Primària el dia 7.
Comence a llegir comentaris sobre la situació que es pot produir als centres, si tancaran les escoles, si portaran les famílies als nens sans, si els portaran quan esten incubant el virus o com feien abans els portaran a vegades fins i tot amb un poquet de febre i l’aspirina amb el desdejuni.
Ens obligaran a vacunar-nos quan estiguen les vacunes fetes, per desembre?
Haurem de prendre Tamiflú i/o administrar aquest medicament, del quan s’està fent reserva en grans quantitats?
Haurem de rentar-nos les mans cada temps, el que determine l’autoritat competent, i fer rentar-se les mans a l’alumnat …?

En principi el nivell de la pandèmia no sembla preocupant, amb la possibilitat de què amb l’arribada del fred empitjore la situació. De moment veig possible un inici de curs tranquil, però crec que pot empeorar en algun moment, encara que també resulte que no siga tan mortal com semblava… Esperem que, si això passa, ja tinguen previst que fer i no siguen “ocurrències”.
En les aules convivim estretament un grup de persones, respirant el mateix aire. Tots els cursos tenim virus que incubem amb l’alumnat, a alguns virus ja estem inmunitzats i inmunitzades per haver-los patit.
Les nostres defenses estan “entrenades” de forma natural per a suportar aquesta característica del treball docent: la exposició constant al contacte amb alumnat que incuba virus, cosa que no es detecta ni es sospita, si no hi ha més malats a casa, clar. Però això de les defenses naturals és així si no estan afectades per l’estrés, cosa que ja és també freqüent en el nostre col.lectiu laboral.
Ah! I supose que les companyes que estan embarassades ara mateix, no aparareixeran pel centre el dia 1 més que a dur la baixa laboral.

.

.

.

* Hui aniré a Bunyol, en plenes festes. Demà La Tomatina.
.

Written by fractalmar

Agost 25, 2009 a 10:16 am

Arxivat a Coses meues., Natura, treball

Tagged with ,

La llanterna del fanalet de mà.

Cap comentari

IMGP1330ret

 

M’agraden els fanalets de mà que es fan en estiu amb xicotets melons dels redonets, dels de la varietat “gàl.lia”. El meu iaio ens feia uns molt bonics amb sindries (els melonets aquestos no es criaven al poble) quan la meua germana i  jo erem xicotetes.
A més de ser decoratius, als nens i nenes els encantaran i es pot passar una estoneta divertida fent fanalets. L’estiu es fa llarg i cal buscar coses interessants per a entretindre’ls.

 
IMGP1314ret

IMGP1311

IMGP1310

 

I el meló és tan refrescant en estiu…

 

 

 

 

.

Written by fractalmar

Agost 22, 2009 a 11:06 am

Arxivat a Coses meues., treball

Tagged with , ,

València en agost.

Cap comentari

El calor és molt fastigós a València aquests díes. Però, al matí fa una bona frescoreta i s’està molt bé caminant pels carrers. No hi vaig a la platja, hi ha massa gent. En canvi, a Russafa, on visc i en general pel centre de València el trànsit és escàs i aquesta última quinzena d’agost quasi tots els comerços estan de vacances i dòna la impressió que només hi ha turistes.

Vaig anar a veure les excavacions arqueològiques al solar del carrer Ruaya. I a passejar. El sol ja picava a mig dia, quan arribava al jardinet del Palau de la Generalitat.

IMGP1296

Excepcionalment, hi deixe una foto que vaig fer-me, encara que tinc una expressió rara… Vaig descansar una estoneta.

IMGP1293ret2

I cap a Russafa, que en casa estem més fresquets i es pot resistir fins que passen les hores més fortes de sol.

IMGP1298
Gran Via Germanies. Accés a Russafa des del centre de la ciutat.

 

Enguany, la F1 sembla que està notant la crisi. Si com jo, no t’acostes a la zona del circuit, pots estar a la ciutat i no enterar-te. Però llig a la premsa que el negoci del lloguer de balcons i terrasses no ha anat bé.  Els veïns han passat tot l’hivern reclamant que netejaren el fem que van deixar l’estiu passat. Un altre efecte secundari que es nota les setmanes següents a les proves és la manera de conduir per les rondes de la ciutat, convertides en quotidians circuits de velocitat per alguns joves amb més cotxe que conciència.

*
.

Written by fractalmar

Agost 19, 2009 a 9:23 am

Arxivat a Coses meues.

Tagged with ,

Visitas veraniegas

Cap comentari

ULTIMA HORA: Acabo de saber que Leonard Cohen estará por Valencia el 18 de septiembre, en el velódromo Luis Puig, con entradas de 50 a 85 euros. Han debido añadir esta actuación recientemente.

———————————————————————————————————————–

Aunque no ha venido por Valencia, donde dió un único concierto el verano 2008 en Benicassim,  este año se ha podido ver y oir a Leonard Cohen en varias ciudades. Ciudades como León, donde inició la inesperada gira por tierras españolas el 31 de julio.

O como Palma de Mallorca, donde actuó el pasado 11 de agosto.

 

La gira está siendo un éxito. Todas las entradas vendidas para el 13 de agosto en el Parque Castrelos de Vigo, el 15 de agosto en el Festival Jardins de Cap Roig en Girona. Han añadido una actuación en Zaragoza el 15 de septiembre y acabará en el Palau San Jordi de Barcelona el 21 de septiembre.

Retirado desde hace años en un monasterio zen, Cohen vuelve por necesidad económica. Pero vuelve. Y aprovechamos la ocasión para verlo actuar quizá por última vez. Las circunstáncias lo han hecho posible.

No defrauda a sus seguidores. El poeta-cantante consigue hacer sonar sus versos contracorriente, envueltos en melodias subyugantes. Amplía su potencia con una ronca voz susurrante. Llega entre desgarros a su mística particular, que sabe transmitir. Se entrega, honesto, y nos redescubre emociones y sentimientos. En un mundo como el que vivimos ésto es de agradecer.

Del zen al escenario. Se le reclama, Sr. Cohen. Y se le aclama. Al menos, sus incondicionales.

 

Algunas opiniones aparecidas en prensa sobre esta visita:

“Levitando con Leonard”“Catálisis”  en Diario de Mallorca.

“Leonard Cohen en León”, “Leonard Cohen tiñe León con sus plegarias poéticas”   en Diario de León.

 

Más visitas veraniegas. 

Sigue pasando los veranos en Mallorca, desde hace una década, la poetisa Sazuko Shiraishi.

 

 

 

* Quizá vea a Cohen en Zaragoza o en Barcelona. Supe que estaría en Palma demasiado tarde, ya tenía cogidas otras fechas para ir. Seguramente será su útima gira por estas tierras.

* Bien! Podré verle en Valencia.

.

Written by fractalmar

Agost 15, 2009 a 10:59 am

Perseidas

Cap comentari

SWITZERLAND/
Mont-Tendre, al norte de Ginebra (Suiza)

 Este año me hubiese gustado ir alguna noche al campo, a alguna zona apartada de la contaminación lumínica… aunque la luna casi llena brilla en el firmamento.
Pero eso supone un largo trayecto, por estas latitudes. Pensé ir unos días a Griegos (Teruel), el pueblo habitado situado a mayor altura de la península al que quiero ir algún día de estos, pero cambié de idea y no he ido.
Las fotos son de la galeria del Levante-emv.

USA/

Palm Beach Gardens, en Florida (USA)

 

 

*

.

Written by fractalmar

Agost 14, 2009 a 8:33 am