FRACTALMAR

Així es titula l’article d’opinió  de Francisco Esquivel  al Levante-emv de hui, “Francamente, más claro, agua”.   Parla, és clar, de l’affaire Gürtel, aquest que els pperos no volen veure. Els demés articles d’opinió de hui tampoc estan malament.

I d’aigua en tenim massa i tot ara mateix per ací. Aquest matí al voltant de les set m’he trobat els recipients que va posar Rafa plens. I plovia amb força.

Perfecte per a netejar l’atmòsfera d’aquesta contaminada ciutat.

* I altres coses…
He agarrat la grip, no sé quina. Tinc alumnes que estan o han estat malaltes.
Em fa mal el cap i la gola. Però especialment el tòrax i l’esquena. Quan note aquest endoloriment sé que és la grip. No tinc massa febre (36,7 ºC), encara que per a mi temperatura habitual representa més d’un grau d’increment de temperatura corporal.
No crec que em mora d’aquesta. Seria una mala faena per la meua part.

Lo de la trama Gürtel y la financiación del PP valenciano. Titular en el País digital a las 21:16.

Algún día se sabrá todo, aunque tus amiguitos del alma te cubren las verguenzas.

Algún día se sabrá lo que aguantamos por aquí con este “gobierno”, como se han forrado, el déficit público y falta de servicios públicos que padecemos… algún día, antes pronto que tarde, se sabrá todo.

Do ut des.

* Que ascazo!

“Do ut des”: llatí (loc. fam. i fig.)  Expressió que indica que el mòbil d’una acció és l’esperança de rebre’n alguna cosa a canvi.

 Imatge que he rebut en un e-mail, d’autoria desconeguda. 

Des de fa setmanes em costa escriure. Contemple l’espectacle que aquests díes té lloc a la Comunitat Valenciana. Perplexitat i vergonya davant la versió que de tot l’affaire Gürtel fan des del Govern valencià. I el seu canal9.
El nostre molt honorable imputat confia en què tot acabe bé si “Déu vol”, diu. I tracta de convencer-nos de que se’ns imputa i ofén a tots i totes. No vol saber quanta gent li reclama que dimiteixa, fins i tot per no perjudicar el seu partit. I al “curita” com li deia per darrerre el seu amiguet de l’anima, li monten actes oficials on lluir el “moreno” i sentir-se segur.
Però, a vegades, al meu interior creix un crit silenciós que guarde junt als altres en una capseta de vellut blau.

Al treball han sigut díes d’excursions i això ha fet que estiga més esgotada del que és habitual. El modernisme de l’estació del Nord i la Biblioteca del carrer Hospital un dia, els jardins dels Vivers un altre. I al centre, elaboració i degustació de fartons, convidats per fartons Polo.

He celebrat el meu aniversari amb Estela i el meu fill, en mig d’una situació familiar que canvia d’un dia a l’altre. En sentit positiu, cal dir.

* Reconec que tot plegat em provoca el desig d’evadir-me a espais diafans. I fer només allò imprescindible. Aniría a Madrid a veure l’antològica de Sorolla, però Madrid no m’atrau gens des de fa molt de temps.

.