Posts Tagged ‘Menorca’
Sol de colors

I lluna creixent.
*
.
S’Arenal d’es Castell
Agitada d’ànim després de parlar amb el Sr. Seoane, tan atent com esperava encara que no el coneixía personalment. Agitada com les branques dels abres que veia mentres anava cap a la platja. Ha sigut hora i mitja molt intensa. Memorable.
Volia anar a cala Mesquida però no hi ha bus. Decidisc anar a cala Na Macaret i em passe de parada i baixe en S’Arenal. Millor per a dinar, que ja era hora… i a la platja, encara que aquesta no era deserta, estava bé.

Molt poques meduses, però hi havia…


I per a saber quina hora és… ràpid, el rellotge… li lleves una hora (en horari d’estiu) i llest. Les quatre… Clar, hi ha que tenir clar per on queda el nord. I jo ho tinc.
*
.
Lothar Pabst
Lothar Pabst vive en Menorca desde hace muchos años, donde llegó por motivos de trabajo, y es un buen conocedor de la isla, su historia, sus leyendas…
Ahora, jubilado, se recrea confeccionando cuentos con deliciosos dibujos, de manera casi artesanal. Éste es una recopilación de ellos en alemán y de edición personal, para obsequiar de sus amistades.
Me envió uno de sus ellos, “La hora en que nació el Arte” , breve pero muy interesante como cuento-historia, después de mi visita de este verano. Pueden leerse otras cosas suyas en Culturalia, la revista de Menorca-info, aquí recopiladas.
En octubre trabajaba en otra recopilación de tarjetas postales que pensaba llevar a imprimir en su reciente viaje a su Colonia natal. En este caso trilingüe català, castellà-alemán.
Ha colaborado en la traducción al alemán de importantes obras sobre la isla, con la ayuda de sus hijos menorquines y amistades ya que el català no lo domina totalmente.
Experto en mitología, resultaba muy gracioso hablándome de “las diosas y los diosos de la antigüedad”…
Sus dibujos tienen un encanto especial. Su padre fue un gran dibujante pero nunca vendió un cuadro, algunos los regaló. Ahora el ayuntamiento de Colonia había montado una exposición con su obra, uno de los motivos por los que volvía..
Saludos Lothar, a ver si andas por casa y te felicito el año ahora mismo…
* A Lothar su médico alemán le dijo hace poco que estaba para echarlo al contenedor de la basura, que no me parece muy delicada manera de tratar a las personas.
Pero ese médico no sabe que en Menorca Lothar tiene aún algunas traducciones que hacer, por lo menos…

*
Torne a Menorca.
Menorca (III)
III. Records de Menorca
A més dels paisatges admirats i les sensacions viscudes (les negatives també, sempre lligades als preus de bars i restaurants al menys en aquestos mesos d’estiu… i a l’excés de iots per tot arreu i de construccions que desentonen amb l’entorn de l’illa), el record més preciat és el de l’amistat amb el Sr. Lathar i els llibres que em va regalar (bilingües català-alemany y castellà-alemany l’últim).
En arribar a casa hi era ja la seua carta. Un altre llibre i fotocòpies d’un article publicat per ell fa poc sobre l’origen de les “taules menorquines” que vull deixar ací… encara que després he trobat la versió digital del Culturàlia on es publicà i es pot llig millor.
La seua conversa inteligent i l’amor que sent per Menorca i tot allò que és d’ací, com ara la llengua i cultura… van ser decisius per a que el tractés. Però a més a més, és un home tan atent, educat i amable, que la seua amistat ha sigut per a mí uns dels plaers de l’illa. Amistat que espere seguir cultivant…
Més records… el Toro, a més de vistes de tota l’illa és una muntanya excepcional, amb una energia especial.
Les Cales solitàries que encara es troben, les aigües transparents que dònen a les platges colors fascinants, la posidònia que encara les protegeix, les aus, papallones i plantes, i les seues pedres, algunes cinq vegades mil.lenàries que hi encara són, testimoni mut de tot el què per aquestes terres ha passat, vingut i anat.
Records… Milers de fotos i unes avarques blaves com el mar que tant m’agrada que m’he comprat, junt a un calendari per al 2009.
I l’Emilio, a qui no vaig tornar a veure i no el vaig poder convidar a una cervesa com havía quedat en fer, i la resta de la gent amb qui vaig parlar al bar de l’hostal, inclós el propietari-cambrer, a qui havía d’insistir per a què em posés l’ensaïmada cada matí.
*
Menorca (II)
II.- L’estada a Menorca.
Fins el 10 de juliol, des del 4 de l’arribada, vaig estar a Es Castell, a l’entrada del port de Maó, en el costat dret. Front a l’illa del rei i el seu Hospital Militar de la Marina, i front a l’illa de la quarentena i La Mola. El poble abans era Villacarlos, però ara es diu Es Castell pel castell de Felip V que n’hi havia. Des d’ací es pot anar caminant a dos poblats talaïotics, el de Trepucó amb una taula impressionant, i el de Trebaluger.
Rodeja tota costa un sender, antic “camí de cavalleries”que permetia posar en contacte els habitants de l’illa quan no hi havia carreteres. A vegades eren els camins dels correus, que havien de fer la seua feina a peu.
L’arribada el dia 11, divendres, tan tard no va impedir que em situés i visités Es castell i Maó per la vesprada. Però només hi ha bus fins les 9:45 de la vesprada des de Maó, ah! i els divendres d’estiu, el bus nocturn…
Cada dia amunt i avall amb el bus o caminant, que són només 10 minuts fins el port de Maó. Per agarrar els autobusos cal anar a l’estació on hi ha un mural ben bonic. Cada dia un lloc…
Alaior (quins crespells d’atmella!) i Son Bou el primer dia a Menorca, el dissabte, per a tornar tostada pel sol i enfadada per les dues torres que hi han plantificat. El tema està als tribunals; crec que han edificat i pleitejaran després, a cosa feta… I ara hi ha molta gent a la platja, massa.
En la foto, les dues torres junt a les restes de la basílica paleocristiana de Son Bou. Hi ha una zona protegida entre la basílica i les torres on s’hi ha instalat un àrea pública de descans, informació i educació mediambiental, amb interveció de l’ajuntament, es Consell, el GOB i altres organismes. Més val.
El diumenge, el segon dia, visita al Trepucó i Cala Rafalet pel matí amb la companyia de l’Emilio i visita a Maó per la vesprada.
Dilluns, Mercadal i la pujada al Toro, la muntanya més alta de l’illa (357 m), a peu. Diu nuvolat, llàstima de fotos, però si no no hi haguera pogut pujar. I val la pena.
El quart dia, dimarts, a Es Grau un poblet de pescadors i com que caminant des d’on era no podía veure S’Albufera (hi ha que tornar 3,5 km fins l’entrada, fer el recorregut i altra vegada els 3,5 km fins el bus), vaig caminar pels senders vora mar i vaig trobar una cala solitària, on només hi havia un au i jo pel matí. Ací ja em vaig sentir atrapada per Menorca i d’alguna manera em vaig enamorar… al instant. Ja hi havia dibuixos fets amb pedretes i muntonets de pedres… i jo vaig engrescar-me i m’ho passí molt bé. Em divertía com una nena … i em posava com un conguito. Més val que tenía la crema d’aloe vera i serveix com aftersun.
El poblat talaïotic de Trebaluger i la punta de Es Castell, pel “camí de cavalleries”, el dimecres, el darrer dia a Menorca, per ara…
Per la vesprada, visita a Maó a visitar alguna exposició que em faltava per veure. En la foto la galeria l’Encant, amb “Els mons del petit princep” de l’Eduard García, que fa escultures amb pedres.
I comprar una camiseta per a Rafa i unes targetes postals, una de les quals vaig enviar-li a Rafa a casa, ja que jo encara tardaria en tornar-hi.
Record i menció especial mereix el desdejuni diari al bar del hostal amb el senyor Lathar que hi venia tots els dies. Al principi sense jo saber qui era hi veiem els “encierros”, xarrant després una bona estona de Menorca, dels menorquins que marxaren a New Smyrna (Florida) i de tantes coses. Menorca l’illa que enganxa.
Menorca és sol,
pedres, natura i vida,
sí, sol i lluna.
I sense acomiadar-me massa, de bon matí el dijous dia 10, viatge cap a Ciutadella i en el ferry cap a Alcudia, com tenia previst. Des del bus cap a Palma vaig veure el poble de Campanet. I per fi vaig arribar a ciutat i trobar l’ hostal que és darrere del passeig Marítim, més enllà dels Jonquets, concretament a S’Aigua Dolça.
*
El viaje a Menorca (I)
I.- Hacia Mahón y otras hierbas.
El viaje ya fue imprevisto, con avería del barco Barcelona- Mahón que pensaba coger. Tres horas en la terminal sin explicaciones, el aire acondicionado tenía la sala donde hacíamos cola para recoger las tarjetas de embarque a una temperatura que casi me pongo enferma. Finalmente, nos metieron en el ferry Barcelona-Palma, en bus a Alcudia, Alcudia-Ciudadela y en bus a Mahón, donde llegamos alrededor de las 3 de la tarde.
Y yo que había ido a Barcelona en tren para hacer el trayecto Barcelona-Mahón y después de la primera semana en Menorca hacer el trayecto Ciudadela-Alcudia para llegar a Palma de Mallorca donde estaría la segunda semana del viaje. De entrada cambio de ruta de llegada y perdida del preciado tiempo que esperaba pasar allí. ¡Con las ganas que tenía!
Más vale que conocí gente maja en la terminal del puerto y les ví luego en el barco; una pareja con sus bicis, otra pareja con coche (pobrecillos se perdieron al salir del puerto de Palma) y un chico con coche que iba a trabajar como animador a un hotel d’Es Mitjorn Gran, creo. Nos dieron camarote para la noche y almuerzo en el otro ferry, pero salimos más dos horas después de lo previsto y llegamos con diez horas de retraso.
Además en el trayecto Alcudia-Ciudadela la pareja de la bicis se marearon. Les encontré con caras descompuestas y verdosas en las escaleras. Les animé a subir a cubierta y allí tendidos aguantaron hasta que llegamos. La verdad es que el ferry era pequeño y se movía bastante, levantándose con las olas de delante a detrás. La chica de la otra pareja del coche ya estaba vomitando desde que salimos del puerto de Alcudia. Yo, que no soy de marearme aunque llegué a notar el estómago algo revuelto en un momento dado, lo pasé bien en cubierta, viendo que cuando deja de verse la costa de Mallorca ya se distingue la de Menorca. Pero Iscomar nunca más.
Después la subida a Es Castell con el equipaje. Es el municipio más al oeste del territorio insular y nacional. Desde la habitación del hostal se ve amanecer por detrás del otro lado del puerto de Mahón.

Reflejos del Amanecer. Puerto de Mahón desde EsCastell. Menorca 2008
En el primer desayuno en el bar, al preguntar por el camino al Trepucó conocí a Emilio que se ofreció a acompañarme.
Al Trepucó y a Cala Rafalet, una calita silvestre que no hubiese encontrado sin su guía. Me confesó que no iba por allí desde niño.
A la mañana siguiente conocí al Sr. Lathar Pabst, que el primer día también estaba por el bar. Vive al lado y coincidíamos en el desayuno a la hora de los encierros de San Fermín. Me preguntaba por la ruta que tenía prevista para ese día, me invitó a comer por si estaba a mediodía por allí y, al no ir, al día siguiente me regaló un librito escrito por él sobre la isla : “Menorca vista des d’un punt sorprenent”, con dibujos del archiduque Luís Salvador de Austria, muy vinculado a las Baleares y concretamente a Mallorca, donde casó con una mujer de Valldemossa, Catalina Homer. Y luego otro, que había traducido y coordinado su edición, “Descripció geogràfica i estadística de l’illa de Menorca” (1786), de C.F.H. Lindemann, pastor dels dos batallons de Hannover al servicio de la corona inglesa establecidos en Maó entre 1775 y 1782 .
Hablábamos cada día y sabía que me interesaba la historia de la isla. Y quería que supiera quien es él. Quedé en enviarle un ejemplar del librito de Campaner Fuertes que sólo puede conseguirse en Paris-Valencia, la librería que reedita en facsímil libros raros, agotados. Ya lo he hecho. Antes que se me olvide, que ha sido muy amable conmigo y ha prometido ponerme en contacto con una persona interesada y con datos de la gente de Saint Agustine.
Cuando llegué a casa ayer tenía otro librito suyo en una carta. Es el último cuento publicado que presentó en el Día del Libro y he encontrado referencia en el diario digital de Menorca. Aquí está el Sr. Lathar en su paradeta.
Y es que el último día salí antes de lo previsto; no le ví a la hora del desayuno y no me pude despedir de él. Dice que lamenta que no pudiésemos vernos esa mañana.
Volveré por Menorca. Debe ser cierta la leyenda; esta isla te enamora y vuelves.
*














