FRACTALMAR

 He anat a Planicía,… no tinc paraules. Estic cansada, perquè he anat a peu, però ha valgut la pena. Estic emocionada, encara…

En aquesta temporada està tancada. Des de la seua apertura oficial al públic el passat 4 d’abril només hi havia bus fins les cases de Planícia des dels pobles propers, Estellencs i Banyalbufar els caps de setmana.

Però es pot accedir. Fins i tots si veieu la portella d’accés des de la carreterra (només passar la senyal del km 90, a l’esquerra)  tancada, podeu passar per l’escala  de fusta que hi ha a l’esquerra de la portella.

 Un cotxe amb una persona  està junt al cartell indicador dels itineraris i us informarà amablement. A  mí, que havia vingut uns díes per a veure-ho i havia anat preguntant a la policia local de Banyalbyufar, en va deixar passar i em va donar un plànol topogràfic que em va resultar molt útil. Em va atendre molt amablement. Ara estan preparant la finca per al accés controlat de gent sense perill, ni problemes i netejant el bosc. Hi ha molta llenya i procuren evitar incendis.

I a caminar costera amunt. Vaig decidir fer l’itinerari 2 i anar a la Font de l’Obit i després seguir el camí de les cases de Planicía (itinerari 1).

A h, si voleu veure més… haureu d’anar-hi!

 Just ací és el punt en què es retroba el camí de ses cases de Planicía. Just abans, en un replà amb unes oliveres de tronc inmensament gran, majestuoses, eternes… han fet una xicoteta zona de picnic amb zona de reciclat de residus. Al darrere es veu “sa casa de ses dones”.

 Molt bé. El lloc és especial. No més arribar-hi es nota. Com és especial el que es troba un poc després, ja a la vista de les cases…

I per fí, trobem en front les cases… però encara són lluny. Queda un bon tram del camí que ha de creuar el barranc fins arribar-hi.

Com que havia de tornar caminant, estic cansada, l’oratge no estava segur,  ja no em quedaven bateries a la càmera vaig decidir terminarla visita un altre ia que hi puga pujar en bus i després fer l’ininerari 3 que arriba a dat de la Mola de Planicía.

El lloc ho mereix.

Mereix molta cura, atenció i recpecte Planícia. Enhorabona a tots i totes qui han fet possible que siga “pública”.

Ah, hi ha zones sense cobertura de mòbil i perilloses en l’itinerari 1. Millor no fer-ho a soles.

tampoc hi ha aigua potable a la font de “s’Obi”.

* Altres coses interessants del dia d’avui que vull conservar ací:

- Una imatge de la platja de la Malva-rosa, al País, que espanta. Com m’alegre d’estar ací.

- Protestes contra Camps, al carrer i les places…

- L’article de Matías Vallés “El traje del jues a Camps”  en Levante-emv.

-L’article al D.M. de José Cavero “Los trajes de Camps”.

- Protestes contra Rita en el Cabanyal …

- Un fet històric, la Tomatina  de Bunyol a Pamplona,  amb alcalde inclós… sense comentaris, cosa de kukumuchusu. Trobat al Levante-emv.

- Exposició a la Nau “Geometries”.

A més del terrible accident d’avió (quina fatalitat), hui parla el Pais d’una notícia que m’ha posat l’alerta. Amb el títol de “El calentamiento abre la ruta marítima que bordea el Polo Norte”, diu el subtítol “El deshielo reaviva el conflicto por el acceso a la riqueza del Ártico”. De moment, Canadà considera que són aigües territorials però EEUU les situa com a internacionals (i ells amb dret preferent, es clar).

No només es parla de la circulació de vaixells per una ruta més curta, sino que és l’accés als grans jaciments verges de gas i petroli. Negoci a la vista!

No semblen tenir en compte la greu situació ecològica que la desfeta de la grossa capa de gel de milers d’anys pot suposar per a tot el planeta.

Senyors polítics (i els seus amics empresaris), la natura no negocia…no pot fer-ho.

Fins on pensen dur el “creixement econòmic” i els PIB?

A vegades em sent com una extranya en aquest mon d’interessos i barbaritats sense retorn. No puc evitar patir i preocupar-me pel futur del planeta, on tots i totes vivim però només uns quants controlen el que en ell es fa, es clar, segons convinga als seus negocis.

 Pesimista? Pot ser… no puc veure les coses més que de la forma més realista possible. I els indicis són preocupants per a mí.

Aquests díes passats també he vist alguna altra cosa interessant que anote ací, hui que ja no estic tan embolicada buscant passatge d’avió per al pont del 9 d’octubre. Com que tothom vol escapar-se el mateix dia hi ha que fer meravelles (i escales absurdes) per anar on siga. En fí, jo ja ho tinc clar…

Hi havía un article d’opinió, molt irònic, de C.J. Cela Conde sobre l’autorització als docents de Tejas per anar armats a classe titulat “Innovación Pedagógica” . No més afegir que cada dia tinc més ganes de jubilar-me, tal com està la situació a l’escola pública en València. I pensar que en altres llocs hi ha l’opció d’un any sabàtic… doncs ací no, només ens queda escapar a buscar natura i calma en quan tenim uns díes lliures. Però al menys a mí, que m’agrada la meua feina, em crea una sensació molt desagradable, com de què així no pot ser, no m’agrada que siga la cosa… però així és. Tot plegat, un disbarat monumental…

Un altre dia vaig trobar un article d’opinió de Barbara Pastor, que està a punt de traure un llibre al voltant de la creació de la capella de la Seu, titulat  “Fraude en la catedral”. Molt sucós.

Per cert, els casos de corrupció política i de tot tipus a Mallorca, semblen no acabar i són d’una gravetat ( i quantia) que espanta. Al menys estan destapant-se. A veure quan podem fer el mateix en València, amb un deficit públic mai no conegut i sense diners per a escoles. Això sí, fem circuits F-1 i copes de vela per als suïssos que no tenen port de mar. I de tota aquesta temàtica valenciana, ja parlaré un altre dia.

*