FRACTALMAR

Amb escala a Esporlés per esperar el bus que puja fins Estellencs, hi vaig arribar amb temps d’anar caminant cap a la pintoresca cala del poble.

Cala Estellencs, amb el bar de Sa Punteta, construcció totalment integrada en el entorn. Meravellós.

No puc evitar que aquest paissatge em toque, m’emocione i deixe bocabadada. Hi ha una connexió íntima amb els meus components orgànics, com si hi compartirem minerals… I me l’estime, aquesta Serra, els seus poblets i racons, me l’estime com és, com han pogut conservar-la els seus habitants, els que hi passen els durs hiverns. Fins i tot no vull que siga massa coneguda i visitada per por que puga perdre el seu encant, però tanmateix no puc deixar de pujar les fotos i donar a coneixer aquesta meravella.
Serra de Tramuntana, patrimoni de la Humanitat amb protecció especial, per favor!

En tornar, volia intentar visitar Planícia, però ara no és possible i ja tinc excusa per a una altra visita. Això i les rutes de senderisme per l’antic Cami del correu entre Esporlés i Banyalbufar, que requereixen més temps i millor oratge que el què ara tinc.

I tornada a Palma, a descansar. Aquesta vegada l’hotel és tan tranquil que em desperten els cants dels pardalets. Estic totalment recuperada de l’esgotament que duia.

Hui vull tornar per Es Jonquet, a veure com porten el tema els veïns que pretenen conservar el típic caràcter de barri pescador i mariner que olora a brea.

*

Si el fet d’ésser una illa determina el que coneixem com “factor insular”, dins de Mallorca trobem un altre fenòmen gens difícil d’observar i entendre.

La Serra de Tramuntana ha determinat un altre aïllament dins de l’illa, el dels pobles de la vessant nord de la Serra, durant tants segles només comunicats per camins i senders. Només des del mar tenén accés al comerç dels productes dels fèrtils valls, principalment el de Sòller. I així, pràcticament teníen més relació amb Catalunya, Gènova i el sud de França que amb la resta de l’illa; hi anaven a estudiar i les influències tant de l’il.lustració com el modernisme arribaren a l’illa pel seu port. Fins i tot hi tenen banc propi, el Banc de Sòller en un edifici modernista impressionant.

Fins 1912 no es van construir els 13 túnels que travessen la Serra i permitiren el traçat de la línea Palma-Bunyola-Soller del conegut com “Tren de Soller”.

Recorre 27 km de via estreta en una hora, fet que permet  gaudir de paissatges molt interessants, com el que es contempla a la parada d’un mirador que ens ofereix tota la vall, les imponents cims que l’envolten i la mar. Encara hui reté totalment el seu caràcter original, amb vagons de fusta. Des de Sóller al port de Sòller hi ha uns 3 quilòmetres que es poder fer amb uns originals tramvies.

Això ha fet que aquest poble, i en menys mesura els demés de la Costa Nord, tinga un d’allò especial en el seu tarannà. Una vall amb llimes i taronges. Un poble, Soller, amagat darrere un turó si es mira la costa des del mar i que amaga ell mateix històries d’atacs per mar, de dominacions i d’esperit aventurer i comercial dels seus habitants, arrelats a aquesta terra que amb orgull s’estimen.

Destacar a Soller el mercat de productes artesanals amb denominació d’origen i la seua artesanal “fàbrica de gelats”.

He rebut la trucada amiga del Sr. Lathar per confirmar-me que ha rebut el llibre i les cartes posteriors, i dir-me que per aquest motiu hui és festa per a ell, que s’ha alegrat força. M’ha donat el nom de la persona que té les dades dels menorquins a Florida i ja tinc el seu e-mail. Tins doncs moltes coses per fer avui i no allargaré massa el post.

* Des del meu voluntari exili en la República de les Lletres, divinament també.