FRACTALMAR

Ara sí, marxe….  per fí. Encara unes hores de tren per agarrar el ferry però ja està.

AHGGGGGGGGGGG! M’he tornat a pesar ( he de controlar-e el pes) i continue perdent pes. Tothom a règim per a ficar-se el bikini i jo que  alguna cosa he de fer per a no acabar desapareixent…

Síiiiiiiiiii, necessite descansar i desestressar-me.  Jo és que em queixe poc, però …  jo només sé el que estic passant.

Au. M’en vaig a les tranquiles platges… Tiraré a faltar l’ordinador, però … és igual.

* Salut!  i bon estiu …

Per què no?

He renunciat a tantes coses… ja no més!

Encara que sembla que aprofitaran les vacances per tallar els arbres del parc Manuel Granero, l’únic del barri, per a fer aparcaments soterranis … l’escola no, l’escola no és negoci per al ajuntament. Algunes veïnes i veins estaven mirant que fer… les màquines a punt… o encadenar-se o res… i serà res… res que fer contra aquest monstre. Sent comentaris pel carrer, la democràcia és així, tenim el que hem votat…

Doncs, au!

Foto: Dofins a la Mediterrània, entre les illes i Dènia.

Vaig a curar-me l’estrés i, encara que és difícil i ara no sé si es temps… miraré de trobar el “raig verd” i platges tranquiles d’aigües netes.

Fins aviat!

 * El día 22 vaig saber que havia mort José Luís.  Amb 46 anys, malalt d’un cancer de pulmó, semblava que millorava… però no ha pogut lluitar més. Diuen que l’havien donat un mes de vida i ha estat acomiadant-se d’amics i familiars. Amb la dignitat de qui ha viscut molt i mira la mort cara a cara. Amb la dignitat dels homes. Era el “cigró negre” de la seua família…. Per a mí no, i ara menys que mai (també l’han fotut la vida a aquest i molt!). Lamente no haver pogut acomiadar-me d’ell, feia anys que no coincidiem pel poble. La mort el va arribar a Lleó on anà amb un amic a passar uns dies, per això el soterrar va ser sobtat i no em van poder avisar a temps.  Tenia dos fills i també he sabut que la seua dona espera un altre. Quedaràs en ells i en la nostra memòria!